Aquests quatre dies que algú ha aprofitat per fer pont i que s’ha mogut d’aquí cap allà, fan patir de debò perquè no sabem si s’hauran produït més contagis del compte d’aquest virus que ens deixa de petja.

I vet aquí les incongruències, abans d’assaborir el gust de les cançons que ens van regalar al cinema teatre Comtal de Ripoll en Jaume Arnella i en Jordi Fàbregas i el grup de músics que cada divendres, a Ribes de Freser, canten per la llibertat dels presos polítics, un professor comentava que acabava de rebre un whatsapp dient que havien tancat un altre grup del centre educatiu on treballa. Els professors estan en contacte directe amb els alumnes, però com que hi porten mascareta i transiten d’aula en aula, no els fan la PCR. Calen proves massives a la població per aïllar el virus i més gent que mai per fer-hi front: més personal als centres educatius, més personal als centres sanitaris, més personal on calgui però des del govern ja ens han dit que no hi ha diners, vet aquí el problema. Ho fem tot a mitges i costarà molt que ens en sortim.

Ho fem tot a mitges i costarà molt que ens en sortim

Vam gaudir de valent amb els temes que ens van interpretar els músics. Ningú es va treure la mascareta, hi havia la separació reglamentària entre els nuclis familiars i d’amistats més directes. Però amb el morrió davant dels morros i amb les lletres que escoltàvem, ens escabellàvem notant aquesta manca de llibertat, de comunicació, de relació, d’interacció cultural que s’arrossega i que ens mutila. Potser n’haurem de ser conscients que entre calada i calada de cigarret o tot prenent una cervesa hem de tornar-nos a tapar la boca, per evitar que ens tapin altres maneres de sentir-nos lliure. No podem deixar de manifestar les nostres emocions i reivindicacions culturals i de lluita. No podem deixar de parlar, de cridar, de dir qui som i que existim.

Els músics de l’escenari no van deixar de fer-ho. Del concert del darrer dia del Circuit Folc en vam sortir reforçats, perquè en coneixíem les tonades, n’érem còmplices de la les seves reivindicacions, perquè eren un cant a la llibertat i aquest cant va travessar la màscara a la qual estem tots encadenats. L’energia que ens van contagiar els artistes, derrotarà el virus, si som conscients que el podem vèncer. La cultura és la nostra salvació: protegim-la tal com s’ha fet aquest pont a Ripoll. Si cal estar quiets, n’estarem, però que la cultura no es deixi de moure. Invertim-hi perquè vagi de poble a poble, de vila en vila, de ciutat en ciutat i participem-hi perquè, amb l’excusa del virus, no ens facin adormir el pensament!