En aquests temps de crisi i pandèmia parlem sovint de proximitat, de sostenibilitat, de la importància de l’economia local i la sobirania alimentària. Vivim en una comarca rural amb una pagesia que produeix aliments, però realment pensem en tot allò que significa la producció d’aliments de proximitat? Realment volem ser sobirans a través del que mengem?

El recent estudi Llavors per a la transformació ecosocial, centrat a la Garrotxa i el Ripollès i coordinat per la cooperativa Arran de Terra, ens diu que una part rellevant d’aquesta pagesia està compromesa amb els principis, els valors i les pràctiques que caracteritzen els paradigmes de l’Agroecologia i l’Economia Social i Solidària. Això fa que els projectes de producció agropecuària que impulsa aquest tipus de pagesia siguin depositaris d’un enorme potencial de transformació social en clau emancipadora.
Quan, des de l’Economia Social i Solidària, parlem de sostenibilitat en una activitat humana hem d’entendre que aquesta hi ha de ser en tots els àmbits: socialment, ambientalment i econòmicament. En bona part, la petita pagesia del Ripollès manté unes pràctiques tradicionals i un maneig ecològic que la vinculen a aquesta visió de la sostenibilitat, en què no tot són números sinó també compromís amb la comunitat i l’entorn. Un testimoni citat a l’estudi diu: “Nosaltres a pagès ho fem molt poc, si féssim els números reals en quedarien ben pocs. Si nosaltres ens asseguéssim com pot fer qualsevol assessor i diem “ho comptem tot”, veiem que és inviable totalment”.

Vivim en una comarca rural amb una pagesia que produeix aliments, però realment pensem en tot allò que significa la producció d’aliments de proximitat?

L’estudi citat, que podeu llegir a la web cerclegr.org/llavorstransformacio, assenyala diverses preocupacions i amenaces però també oportunitats. Entre les amenaces sobresurten una preocupació pel canvi climàtic, l’elevat preu de la terra i manca de relleu generacional. Entre les oportunitats trobem el potencial agroecològic de les pastures, l’augment del consum agroecològic i de proximitat i les incorporacions de la nova pagesia.

L’elaboració de producte i la seva venda directa en circuits curts de proximitat es veu com una sortida necessària per aquesta petita pagesia, tal com declaren en una entrevista: “El fet d’haver tancat el cicle penso que és l’eina de supervivència de tota explotació d’aquí del Ripollès”.

I per acabar un crit d’atenció “Que la gent compri producte local, si la gent tingués la consciència que hauria de tenir i quan compres al dia a dia ho fes a productors locals s’acabarien els problemes”. La petita pagesia compromesa amb l’agroecologia necessita el nostre suport polític i social per tal de garantir la viabilitat econòmica, ecològica i social de la seva activitat.