Diuen que podríem comparar la vida amb anar en bicicleta: si deixes de pedalar, caus. I, segurament, és el què ens va comportar l’inici de la pandèmia a molts de nosaltres. El coronavirus va aturar de manera brusca la nostra vida i la va sacsejar professionalment, personalment i emocional. La trompada va ser de les que fan mal, i encara en notem i en notarem els efectes. Tanmateix, els mesos de pandèmia i els períodes de confinament més o menys severs, ens ha fet repensar la manera de viure, de treballar i de relacionar-nos.

Recordo que l’any 2017, quan vaig escriure l’article sobre les ‘Oportunitats al Ripollès’, tenia la sensació i el convenciment que molts de nosaltres ens vèiem obligats a anar a viure a Barcelona o a altres poblacions fora del Ripollès per aconseguir noves oportunitats laborals. No obstant, molts i moltes coincidíem en el convenciment i la voluntat de poder viure i treballar a la comarca. Aleshores posava en valor el potencial que té el Ripollès i reivindicava el llarg llistat de deures que teníem en l’àmbit polític per fer del Ripollès, un lloc per viure i treballar. Calia conjugar la qualitat de vida amb les oportunitats laborals.

Han passat tres anys i, com moltes persones joves del nostre poble i de la comarca, ha sigut quimèric establir la fórmula que compaginés els horitzons laborals i la possibilitat de viure als nostres municipis.

No obstant, la crisi del coronavirus ens ha fet trobar la fórmula anhelada. Ja sigui perquè moltes empreses s’han vist obligades a potenciar el teletreball o bé perquè, finalment, molts s’han replantejat el seu futur basant-se en la qualitat de vida i l’entorn proper. Sigui com sigui, aquesta crisi ha fet créixer l’interès per anar a viure a pobles. La pandèmia ha posat de manifest el què molts ja sabíem, la qualitat de vida de municipis com el nostre és extraordinària i durant llargues setmanes de confinament i de reclusió, encara més.

Cal reformular les polítiques locals i comarcals per preparar el nostre territori per tal que pugui ser competitiu

És per això que políticament hi ha una gran repte. Cal reformular les polítiques locals i comarcals per preparar el nostre territori per tal que pugui ser competitiu i oferir la conjunció perfecta entre qualitat de vida i les oportunitats laborals. A Sant Joan de les Abadesses, la fibra òptica, de mica en mica es va estenent i faltarà disposar de la potència adequada. Però, per aconseguir que la majoria de tots aquells i aquelles que volem viure i treballar a Sant Joan sigui una realitat, hem d’apostar per accions concretes i que altres no ens avancin. Posar sobre la taula possibles espais de coworking, potenciar Vila Icària i facilitar l’accés a l’habitatge per a joves emprenedors i/o famílies que es vulguin establir al nostre municipi han de ser polítiques a l’agenda del curt termini. La política ha de servir per preparar el terreny on germinin aquestes tres oportunitats que necessita el Ripollès i que molts joves busquem per fixar-hi amb força les nostres arrels.

Desconec com serà la nova normalitat però la pandèmia de ben segur que hi deixarà empremta i n’hem d’aprofitar els pocs avantatges que en genera a territoris com el nostre. Espero que marqui un canvi social i puguem ser nosaltres mateixos els que decidim com volem viure i des d’on volem viure. A mi, de moment, la pandèmia m’ha deixat escollir poder tornar a viure a on jo em sento i d’on sóc, a Sant Joan de les Abadesses, des d’on he pogut continuar teletreballant del que m’agrada. Tenim un deure en l’àmbit polític molt important.