El 27 de setembre de 2015 va començar un període d’una supercoalició de tot l’arc parlamentari independentista d’aquest país. Per 1r cop a la història d’aquest, tots els partits d’arrel catalana es conjuraven per preparar un embat contra l’Estat Espanyol, per provocar una resolució definitiva i esdevenir una república independent. El punt àlgid va ser l’1 d’octubre de 2017, on la combinació de l’acció del govern i una societat civil organitzada va posar en escac l’Estat. Tot i que l’1 d’octubre va ser una gran victòria del món independentista, no va reeixir com molts esperàvem. Molts supòsits van ser erronis i ara paguem políticament les conseqüències.

Simplement el pla no va sortir bé i tots tres partits ho saben

Avui els diferents moviments independentistes del país estan dividits i, segurament, farts de suportar-se. Si ho pensem bé, és una unió contra-natura pel que representen els diferents moviments. Només un objectiu tan ambiciós i extraordinari com la llibertat nacional, podia crear aquesta coalició política inèdita en el país. Ara no estem aquí. Tots els partits independentistes saben que demà no tindrem la república, i això ha provocat que tots els partits catalans han hagut de replegar-se dins de la seva estratègia argumentativa i tornar a la política autonòmica de tota la vida. Cap dels tres partits no ha tingut vergonya per pactar amb l’espanyolisme quan li ha convingut. Uns pactant els pressupostos estatals, els altres donant als socialistes la presidència de la segona administració més important del país, la Diputació de BCN. I per reblar el clau, els més indepes de tots, o això diuen ells... pacten una coalició per les eleccions del 14 de febrer, amb un moviment que es declaren federalistes. No penseu malament, cap dels tres no han deixat de ser independentistes, ni han renunciat al seu anhel. Simplement el pla no va sortir bé i tots tres partits ho saben. Els tres partits, en moments diferents i cadascú fent totes les filigranes hagudes i per haver, han hagut d’aterrar a la Catalunya real.

La situació sanitària i econòmica del país ha precipitat aquest divorci anunciat, posant en evidència la poca capacitat de treballar solidàriament des del govern, per fer front a la crisi enorme que viu el país.

Per a mi no és el final del procés. Per a mi és el moment de veure com el món independentista es reorganitza i tornar a renéixer aprenent dels errors. Reunir forces, el més aviat millor, pel següent embat contra l’Estat. No podem defallir, perquè la pandèmia i la crisi econòmica, posa de manifest, altre cop, que necessitem totes les eines d’un Estat per fer les polítiques econòmiques i socials necessàries per ajudar a la ciutadania d’aquest país. Potser aquesta crisi farà obrir els ulls a molts que encara no els havien obert, i s’adonin de la necessitat de poder administrar tots els nostres recursos.

M’agradaria pensar que tots els independentistes d’aquest país anirem a votar el 14 de febrer al partit independentista que més s’ajusta als nostres ideals, o el que menys malament ens cau. O potser aquest cop canviarem de partit independentista després de molts anys. Potser hi anirem emprenyats i desmotivats, i fins i tot, pensant quin dels partits independentistes és el menys dolent. Demostrem-los-hi que nosaltres no ens rendim. Que seguim allà, al peu del canó i que si els votem, no ho fem per a ells. Que tenim molts més motius per anar a votar. Pels millers de represaliats per l’Estat, pels millers de catalans que s’han deixat la vida per la llibertat del país, pels presos polítics, pels exiliats o, simplement per deslliurar-nos d’aquest Estat Espanyol que, davant d’una crisi com la que vivint, deixar a la ciutadania abandonada a la seva sort. Tenim molts motius per persistir. En definitiva, fem-ho per nosaltres, la nostra gent i la llibertat nacional.

Penso que, si poden, cercaran qualsevol excusa per no tornar a fer el mateix govern. Crec que és la fi de la coalició independentista. Només una pressió constant de la ciutadania i augment significatiu del vot independentista, pot provocar una nova acció conjunta del moviment per tornar a plantejar el proper embat contra l’Estat. I esperem que sigui amb més sort.

Bones festes i que l’any nou ens porti salut i llibertat.