Escric aquestes línies quan encara no fa ni 24 hores que Josefa Pérez va ser la primera persona en rebre la vacuna contra la COVID-19 a Catalunya. Després d’aquests duríssims mesos seguint totes les notícies sobre els estudis o les fases de desenvolupament de la vacuna i una espera que se’ns ha fet llarguíssima, però ha estat més curta que mai abans, ja la tenim aquí.

Les vacunes, juntament amb el antibiòtics, són un dels més grans avenços mèdics de la història de la humanitat. Entre finals del segle XIX i principis del segle XX, gràcies a aquestes dues descobertes, la humanitat ha aconseguit fer recular moltes malalties infeccioses i augmentar l’esperança de vida de tots d’una manera inimaginable només un segle abans.

La comunitat científica ha fet un gran esforç per reduir els terminis de desenvolupament de la vacuna contra aquest virus

Durant 2020 hem conviscut amb una malaltia nova, contra la qual encara no hem trobat un tractament específic ni efectiu, però la comunitat científica ha fet un gran esforç per reduir els terminis de desenvolupament de la vacuna contra aquest virus respecte als terminis d’assoliment anteriors. Aquest és un fet constatable, cert i incontestable.
Si, de normal, les xarxes socials ja són un canal per on es mouen lliurement les notícies falses, la conjunció d’una pandèmia i una vacuna desenvolupada en un temps rècord són el nínxol ecològic perfecte per a la proliferació d’aquest tipus d’enganys. La incertesa tant sanitària com econòmica que ens ha portat la pandèmia fa que vulguem cercar una explicació a allò que ens està passant. Els humans necessitem trobar un responsable del nostre desassossec i percebem les notícies falses i les teories de la conspiració com una manera de desafogament davant la incertesa. Les pors són comprensibles fins a cert punt, però no contribuïm a anihilar l’esforç col·lectiu que hem fet difonent informacions no contrastades.

Arribar fins on estem avui ha costat molt. Ha costat vides. Moltes. Massa. Ha costat ruïna econòmica per a empreses i famílies. Ha costat treure’ns la vena als ulls sobre el ‘millor sistema sanitari del món’, tensionat com mai abans degut a anys d’indissimulades retallades, que no tothom volia veure, en nom d’una eficiència mal entesa. Ha costat l’esforç econòmic de moltes administracions tant per intentar pal·liar els efectes sanitaris i econòmics de la COVID-19 com per poder disposar d’una vacuna i poder distribuir-la d’una manera justa, equitativa i accessible per a tothom.

Tenim a tocar la fi d’aquest any de malson, el 2020. També tenim a tocar la fi de la pandèmia gràcies a la vacuna. L’any 2020 acaba amb la notícia més esperada. Però pensem-hi, el que ens permetrà deslliurar-nos de la COVID-19 no és només l’existència de la vacuna sinó la necessària vacunació del nombre més ampli possible de persones. Jo he passat la COVID-19, per tant estaré a l’últim grup de l’estratègia pública de vacunació. Però que ningú ho dubti, hi seré. Ens ho mereixem.