Encara no fa un any que la pandèmia de la COVID-19 ens sonava com quelcom molt llunyà, però malauradament això que semblava tan lluny, perillosament, cada vegada es va anar acostant més a les nostres llars fins al punt, com qui no vol la cosa, que ens vam trobar la patacada a sobre. La comarca del Ripollès va ser de les darreres de Catalunya en registrar contagis, fins al punt que encara havia algun il·lús que es pensava que el maleït ‘bitxo’ no gosaria arribar-hi. Però la vida dona moltes voltes i ara ens trobem que a Ripoll és on hi ha el risc de contagi més alt de Catalunya juntament amb Puigcerdà, el que ha obligat al Govern al tancament perimetral de les comarques del Ripollès i la Cerdanya, amb les nefastes conseqüències econòmiques que representa per al sector turístic del territori.

Ja no sé que és pitjor: si les decisions preses o les maneres d’aplicar-les

A vegades traiem foc pels queixals per determinades decisions dels respectius governs i més ara en moments de crisi sanitària com la que estem vivint, però ja no sé que és pitjor: si les decisions preses o les maneres d’aplicar-les. Els nostres països veïns fa poques setmanes endurien les restriccions amb uns índex de risc molt més baixos que a Catalunya i aquí semblava que sentissin ploure. Era evident que s’havien de prendre mesures urgents i que no podíem seguir com estàvem, però com passa sempre, es reacciona tard i malament, i d’un dia per altre fan tancar tots els negocis de restauració i hospedatge de les dues comarques, deixant els hotels amb el 80% de reserves per aquestes festes nadalenques i els restaurants amb les neveres plenes i tot el personal contractat, sense poder oferir els seus serveis ni recuperar el que havien invertit.
Tots coneixem la realitat econòmica de la nostra comarca, sabem quin és el seu principal teixit productiu i, per dir-ho d’una manera clara i directa, ‘Estan matant el Ripollès’. No solament quedaran tocats el hotels i restaurants. Els petits comerços, encara que puguin obrir les seves portes, veuran reduïts els seus ingressos de manera considerable per la manca de visitants. Alguns no van poder suportar el primer confinament i ara seran d’altres els que tancaran definitivament.

Però la cosa no acaba aquí. El Govern destina un Pla d’ajuda de 4,3 milions d’euros per als sectors més afectats de les dues comarques. La veritat, ja no sé si és per riure o plorar, amb aquestes miserables ajudes no en tenen ni per pipes. El Govern demostra un clar desconeixement del nostre territori i de la seva economia productiva i no em val l’excusa de mal pagador, que si fóssim un estat independent disposaríem de més recursos per donar més ajudes als sectors afectats com han fet a Alemanya, a Itàlia, a França i a altres països. I tant que sí, de la mateixa manera que si fóssim un estat independent tindríem millor sanitat, millor ensenyament, millors infraestructures i millor moltes coses. El que no sé és si tindríem millors polítics, millors líders, millors dirigents o millors governs. Ara per ara, veig una classe política catalana més propera en fets i formes a la classe política espanyola de bombo i pandereta, càrrec i poltrona, que a un model de polítics, com hi ha a molts països democràtics europeus, que destinen els seus esforços i els recursos dels seus contribuents a la millora constant i contínua del benestar dels seus respectius ciutadans.