El dimarts dia 22 de desembre, al voltant de les 9 de la nit, el Govern de la Generalitat de Catalunya anunciava la notícia. El Ripollès i la Cerdanya quedaven confinats perquè el risc de rebrot de la COVID-19 es situava a nivells estratosfèrics assolint els 1.858 i 4.081 punts, respectivament, a les dues comarques. Amb aquesta dades es doblaven, triplicaven i quintuplicaven els valors obtinguts a les diverses comarques del país. Ambdues en estat crític, i particularment, el Ripollès amb un risc de rebrot 60 vegades superior als valors que estipulen com a molt baixos les autoritats sanitàries i amb una pressió hospitalària comarcal crítica i sobrepassada.

Els dirigents locals i comarcals hem d’ajudar a buscar solucions i, per fer-ho, cal que tots els agents afectats anem de bracet

La notícia es donava 24 hores abans de celebrar el Nadal i, evidentment, implicava una afectació anímica directa als retrobaments familiars i un greuge importantíssim al sector terciari de la comarca en l’època de major bonança econòmica pel Ripollès. Un cop més, hotels, allotjaments, bars, restaurants i comerços, però també la xarxa de distribució del seu entorn, havien de fer un nou sacrifici per la salut de tots. El dia 24 de desembre el Departament d’Economia i Hisenda i el Departament d’Empresa i Coneixement anunciaven que les ajudes pels sectors afectats ascendirien als 4,3 milions d’euros. Un primer dic de contenció econòmic, no del tot suficient, que arribarà aquest mes de gener i que cal reclamar-ne l’ampliació, aprofitant, a més a més, la porta oberta que ha deixat el propi Govern a fi de poder arribar a tots els sectors. Entre tots, hem de contribuir a no permetre que es destrueixi cap lloc de treball a la comarca. No podem escatimar esforços i cal un front comú per reclamar els recursos que facin falta pel conjunt de sectors econòmics i socials afectats.

Els majors brots de contagis de la comarca es van localitzar a les poblacions del Baix Ripollès. Els màxims percentatges de positius, en relació a la població, van ser als municipis amb més habitants i aquestes dades han afectat fortament a l’economia de la comarca durant les festes de Nadal. Ripoll i Sant Joan de les Abadesses, durant la primera setmana de festes, van mantenir els valors màxims i pocs dies abans de Cap d’Any, l’efecte del confinament obtenia resultats i Sant Joan disminuïa la taxa de contagis, malgrat haver de lamentar masses pèrdues, però Ripoll continuava incrementant, seguit de Campdevànol i Camprodon. En aquest fet potser caldria fer autocrítica del ‘per què’.

Més enllà de buscar els minuts de glòria als principals mitjans de comunicació, els dirigents locals i comarcals hem d’ajudar a buscar solucions i, per fer-ho, cal que tots els agents afectats anem de bracet. Representats públics i privats, sense excloure a ningú. 

Cal negociar una segona bossa d’ajuts per aquells sectors, els quals els ajuts actuals hagin resultat insuficients. Amb dades objectives de pèrdues i una proposta concreta per anar tots junts a buscar compensacions econòmiques a les administracions superiors. Tots hem de fer arribar la nostra preocupació als nostres interlocutors polítics, ja siguin a Barcelona o a Madrid.

Per altra banda, des del propi territori també es poden dur a terme accions concretes. A tall d’exemple, els ajuntaments del Ripollès i el Consell Comarcal rebran 1,7 milions d’euros de la Generalitat, a través d’un Fons de Cooperació Local extraordinari, que es podrà destinar al que considerin més prioritari. En el cas del Consell Comarcal seran més de 808.000 euros. Cal aprofitar aquests recursos per consensuar una línia de treball conjunta per elaborar un pla de xoc social, econòmic i cultural per donar resposta real als àmbits més afectats. Aquesta acció depèn de nosaltres, de ningú més, per tant no hi han excuses. 

Altres models de gestió com el de Madrid, que han prioritzat l’economia a la salut, han suposat el triple de morts que a Catalunya. De vida només n’hi ha una i res i ningú ens la pot tornar. La pèrdua d’una persona estimada no té preu. Per tant, la prioritat ha de ser salvar vides. Però també hem de ser conscients que cal compensar els sectors més afectats perquè no se’n derivin situacions irreparables. No podem deixar sols els col·lectius que estan pagant el sacrifici més alt per al benefici de tots.

La crisi social i econòmica de la COVID-19 arreu, però especialment al Ripollès, requereix d’una voluntat sincera de sumar i avançar políticament i de forma conjunta per un únic enemic comú. El virus. El moment és greu i, encara que sigui per una vegada, cal que defensem junts el Ripollès!