Tot just acabem d’encetar el nou any.  Enguany amb un sentiment contraposat entre esperançat i recelós perquè les coses no van tan bé com voldríem i molts ens temem que mentre hi hagi descerebrats asocials que no ho entenguin, no podrem millorar ni la situació que tenim ni les expectatives que necessitem per mantenir l’ànim i les ganes de seguir lluitant.

Som molts els que ens revoltem contra les actituds egoistes i asocials dels que no respecten les normes

I no hi ha dret. Som molts els que ens esforcem a fer les coses bé, mantenint les distàncies, portant la mascareta ben posada, rentant-nos les mans ben sovint i negant-nos els desplaçaments que ens permetrien trobar-nos amb els fills i els nets que enyorem i que altres anys han estat la joia de totes aquestes festes. Som molts els que ens revoltem contra les actituds egoistes i asocials dels que no respecten les normes que s’han fixat per millorar de controlar aquesta maleïda pandèmia que ens abassega. 

Altres anys, en començar un nou any, tenia sentit l’expressió: Any nou, vida nova ! i enguany només he pogut proposar-la amb un interrogant, que és el que tots tenim al davant. Un gran interrogant.

2020 ha estat un any difícil, dur i dolorós. Hem tingut privacions, aïllaments, quarantenes i massa pèrdues d’amics, coneguts i saludats. Tots em requen.

I em reca d’una manera especial que, en encetar aquest nou 2021, encara no podem dir que veiem ni que sigui el començament de la fi de tot aquest malson, quan tot just acabem d’iniciar una nova etapa de restriccions i limitacions.

I tot i això, ens cal proveir-nos de renovades esperances en la vacuna que ja s’ha començar a distribuir (una mica maldestrament, val a dir), que confiem sigui de debò el principi de la fi d’aquesta pandèmia.

Ens calen aquestes esperances d’un proper futur que no demanem sigui especial, sinó que torni a allò que teníem deu mesos enrere. Necessitem recuperar els ‘ritmes normals’, poder treballar normal, poder sortir normal, estudiar normal, trobar-nos normal, abraçar-nos normal.

Perquè jo no vull una vida nova. M’agrada la que tenia. M’agrada viure a on visc, m’agraden els meus veïns, m’agrada l’entorn, m’agrada estar prou lluny del brogit de la ciutat i prou a prop per arribar-hi en un tres i no res, m’agrada poder trobar-me amb els meus i abraçar-los i riure junts i gaudir de la companyia dels que estimo.

Una vida normal, vaja! Que és el que jo us desitjo a tots i totes, de tot cor. 

Feliç any!