Ens hem conegut una mica més

Aquesta pandèmia ha evidenciat que tots som uns experts en saber quines decisions han de prendre els altres, però que, quan hem de prendre les nostres pròpies decisions impera, en massa casos, la imprudència.
La meva iaia em deia que els grans reptes volen grans sacrificis. Com en tantes altres reflexions, també, en aquesta, tenia raó. Aquesta paraula rònega resulta que ha sigut clau per fer front al temps que ens ha tocat viure.
Qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra...
Cal el sacrifici de joves i de grans. El sacrifici a fora de casa i a dins.
Segur que podem fer retrets als polítics, molts. Segur que el sistema sanitari necessita més recursos, molts més. I, possiblement, també haurien calgut més expedients a locals que no han actuat amb prou rigor.
Però també tenim l’evidència que mentre hem posat els ulls i hem jutjat tot això, hem obviat massa la RESPONSABILITAT i el COMPORTAMENT INDIVIDUAL. El de cadascú. El que implica sacrifici. Dir NO a allò que desitgem i que ho desitgem amb el cor. Qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra... Tots hem de fer autocrítica. Mirar-nos al mirall i reflexionar una mica.
Per sort de tots, hi ha hagut moltíssimes persones que han viscut un Nadal diferent: sense avis, sense nets, sense amics... sense l’escalf dels més estimats.
Però amb la tranquil·litat i amb la certesa que no hi ha més estimació que la que comporta exemple i sacrifici.
Alguns diuen que vindran més pandèmies. Espero de tot cor que no.
Perquè encara haurem de ser més pessimistes. Ara ja hem comprovat quina és la reacció de moltes persones, fins i tot, quan és la SALUT pròpia i la dels altres qui ens marca la pauta.
Sens dubte, ens hem conegut tots una mica més. Uns als altres i a nosaltres mateixos. Posats a no perdre l’esperança espero que, almenys, en puguem treure una lliçó.
Llavors sí que podrem aplaudir els sanitaris i plànyer els restauradors i alhora tenir la convicció que tots hem posat l’esforç necessari per poder fer front a una pandèmia que ens ha fet viure un malson.

