Quin espectacle! Només faltava això. Si ja era complex un procés electoral en plena pandèmia, la picabaralla jurídica ho ha acabat de complicar. El debat no és per menys. Ajornar unes eleccions al Parlament és un tema seriós sobre el que val la pena raonar amb calma i obertura de mires. Tinc dubtes que el rebombori mediàtic preelectoral faciliti aquesta reflexió. A vegades els problemes simplement arriben en bloc i en el pitjor moment.

Por, això és el que marcarà aquestes eleccions. Por a anar a votar, por a no votar, por a les conseqüències de votar i por al poder mobilitzador de la pròpia por.

Si ja era complex un procés electoral en plena pandèmia, la picabaralla jurídica ho ha acabat de complicar

És en aquest marc que ens trobem el xoc de dues cadenes argumentals. La concatenació d’un seguit de premisses que val la pena entendre i interpretar fora del prisma partidista. Avui miraré de deixar a part la mirada subjectiva per no alimentar aquesta deriva bel·licista. El judici final que quedi a les mans del lector.
Aquests són els dos relats que avui tenim sobre la taula:

A favor d’ajornar-les
Primer, una decisió d’aquesta magnitud, s’ha de prendre sempre segons els criteris de salut pública. Aquesta és la responsabilitat de qualsevol Govern i el més lògic és que la variant sanitària prevalgui. Vist que la previsió de contagis va a l’alça i que el col·lapse de les UCIs pot ser imminent, no hi ha més remei que ajornar. Si el Ripollès ha pagat el preu quan ha calgut, cal ser conseqüent amb la resta del territori també.

Segon, mantenir les eleccions el dia 14F significa automàticament un descens de la participació. No només pels impactats directes del virus, també per les reticències que pot generar entre la ciutadania. Votar el febrer significa que aniran a votar només els convençuts, els inconscients i els emprenyats.

Tercer, la baixa participació facilitarà l’entrada de noves formacions polítiques i la fragmentació del Parlament. En un context marcat per la por, els beneficiaris seran aquells qui proposin mirades més simplistes, radicals i identifiquin més clarament el mal a batre. Òbviament, la preocupació no serà l’entrada del PACMA, sinó veure com VOX pot tenir un rol decisiu.

Quart, aquesta fragmentació posarà encara més difícil la governabilitat de la Generalitat. En un moment on calen polítiques unitàries, el caos pot augmentar i les conseqüències econòmiques seran devastadores.

Cinquè, no oblidem que la situació de feblesa del govern actual ve de la inhabilitació del President. Seguir judicialitzant la política només farà augmentar la desafecció institucional i l’alienació contra l’Estat.

Sisè i últim, l’ajornament respon a un estat excepcional fruit d’una pandèmia que ha canviat molts rumbs democràtics arreu del món. L’únic precedent legal que planteja aquesta acció és que es puguin ajornar futures eleccions davant de noves pandèmies. Si això passés en el curt termini, creieu-me, l’estabilitat del marc legal democràtic seria la menor de les nostres preocupacions.

En contra d’ajornar-les
Primer, la màxima responsabilitat dels governs és la de fer prevaldre l’ordre legal i institucional. Aquesta és la seva raó de ser i el motiu pel qual s’ha d’imposar per davant de qualsevol risc conjuntural. La incapacitat de Catalunya per crear la seva propia llei electoral fa que encara es regeixi per la LOREG i, per tant, l’ajornament pot anar contra la legalitat perquè aquesta no ho contempla.

Segon, ajornar les eleccions suposa un risc social major que el risc sanitari. Habilita un precedent antidemocràtic que podria ser utilitzat amb pitjors intencions en el futur.
Tercer, més enllà del precedent legal, l’ajornament també envia un missatge a aquells col·lectius l’únic objectiu dels quals és influir en les eleccions generant inestabilitat. Si l’11M no va impedir la celebració d’unes eleccions, tampoc ho pot fer la COVID-19.

Quart, plantejar un ajornament sense la garantia legal suposa seguir augmentant el descrèdit del govern davant l’administració de justícia. La imatge de la Generalitat ja està prou tocada com per aventurar-se ara en noves batalles on hi ha més a perdre que a guanyar.

Cinquè, mantenir tres mesos més un govern feble, dividit i sense president és allargar l’agonia. Si països com els EUA o Portugal han pogut votar en plena pandèmia, també ho pot fer Catalunya.

Sisè i últim, aquesta decisió va molt més enllà d’unes eleccions. Un ajornament posa en dubte la sobirania democràtica davant la tecnocràcia. Admet que la decisió d’uns tècnics pot estar per sobre del dret fonamental del poble sobirà.

Conclusió
Hi ha arguments i contra arguments a dojo per a cada bàndol. Tots ells legítims, tots ells veraços. Ara bé, hem d’estar alerta. Totes les premisses estan basades en hipòtesis, presumpcions i prediccions. Novament tornem a decidir el nostre futur jugant a ser futuròlegs.

Que cadascú tregui la conclusió que vulgui. Això sí, arribat el moment, el millor que podem fer és deixar enrere la por i sortir a votar.