Sembla que la pandèmia de la COVID-19 que estem patint des de fa un any, ens està demostrant que febles que som les persones. Ens fa donar compte que els avenços de la humanitat s’han d’encaminar cap a unes polítiques més humanes i solidàries, i que s’hi han de dedicar els principals esforços dels governs de tot el món. La manera en què s’ha hagut de gestionar la COVID-19 ens ha demostrat com és de necessària una Europa Federal per distribuir les competències i els ajuts econòmics amb total solidaritat, així com l’adquisició de les vacunes per a tots els estats de la Comunitat Europea.

Els ciutadans ja no ens mamem el dit, volem ser respectats i tenir vot i veu

A pesar de les guerres i disputes partidistes, el món ha avançat des dels reis i emperadors absoluts d’un planeta dominat pels “imperis”, en els quals cada rei o emperador dominava els seus súbdits i territoris, amb mà de ferro. Avui, amb el progrés econòmic-social i els mitjans de comunicació, tot això ja no cola, els ciutadans ja no ens mamem el dit, volem ser respectats i tenir vot i veu i hi ha qui diu que d’imperi, per a l’any 2030, ja no en quedarà cap.

Poc a poc, es van estenent els estat federals i, en el nostre cas, després de la segona guerra mundial, la Unió Europea s’ha anat construint de manera federal, basada en la lleialtat i la solidaritat dels seus estats territorials. Avui podem veure com la integració d’Espanya en aquesta nova Europa està facilitant la transformació federal d’Espanya, fent més àmplia i potent la lleialtat i solidaritat humana.

Per això és necessari que el federalisme a Catalunya i Espanya no sigui només de les esquerres, sinó com a Europa, l’han d’anar assumint tant els partits d’esquerres com els de dretes. El nacionalisme excloent ha d’evolucionar pensant que tant Catalunya com Espanya estarem en la mateixa Península Ibèrica i, per tant, obligats a entendre’ns dins d’aquesta Europa federal i respectuosa amb les identitats i peculiaritats de cada territori.

Tots els estats que volen estar a la Unió Europea han d’anar cedint competències a Europa, tot obtenint representació i participació en les decisions comunitàries. A la vegada, com que la prestació dels serveis s’han d’oferir de la manera més propera i participativa als ciutadans, caldrà descentralitzar al màxim les competències als territoris i a les administracions locals.

D’altra banda, l’exemple desgraciat de Donald Trump ha estat a nivell mundial un referent important per tal d’evidenciar com les falses veritats, poden tergiversar la realitat si compten amb el suport de grups humans que emocional i sentimentalment els encanta que els hi diguin el que volen sentir, encara que expressin idees i continguts inhumans, insolidaris, tendenciosos, enganyosos, etc. però que només acontenten als seus seguidors. Per sort, avui al món occidental, els Trump, Conte, Bolsonaro, Franco, Hitler, Mussolini, etc... estan passant a la història i esperem, com desitja el ministre Manuel Castells, que cada dia la ciutadania sigui més activa, alfabeta, digital, informada i conscient, per fer un món cada dia millor.