La independència també és una qüestió de marc mental

La independència també és una qüestió de marc mental
La independència també és una qüestió de marc mental

Un país és un país quan diu que és un país, actua com a tal i els altres països ho reconeixen, podríem dir de manera molt i molt resumida. Per tant, si els independentistes creiem que Catalunya és el nostre país, no podem esperar que els altres ens reconeguin mentre nosaltres actuem com a subordinats d’una colònia, i aquest últim mes n’he vist molts exemples.

 

No podem esperar que els altres ens reconeguin mentre nosaltres actuem com a subordinats d’una colònia

 

 

 

 

 


Tot va començar fa precisament un mes amb la loteria de Nadal. Un error. No podem entendre que la loteria d’Espanya és la nostra loteria. No n’hauríem de comprar, no hauríem de fer les participacions de les nostres entitats més nostrades amb el que considerem el país veí o l’estat invasor, i encara menys l’hauríem de publicitar constantment en programes de ràdio i televisió, i pàgines de diari. No és una qüestió de boicot, és una qüestió de coherència amb el país. Si no se’ns acudiria jugar a la loteria italiana (encara que no li vulguem cap mal ni cap boicot), per què ho fem amb l’espanyola?


I tot va seguir precisament amb els mitjans de comunicació amb les nevades. El nostre marc mental no hauria de ser, en primer lloc, Catalunya i, en segon lloc, els Països Catalans? Doncs moltíssima gent i sobretot els mitjans van canviar totalment el marc mental que se suposa que haurien de tenir i es van centrar en Espanya, Espanya i Espanya. Que neva a Andorra o a la Catalunya del nord, és igual, resulta que no parem de posar el nostre focus a Madrid. No anem bé.


I encara menys quan alguns programes de la televisió pública també últimament conviden líders polítics de Madrid, com si haguessin de reafirmar que la nostra centralitat, que la nostra capital és allà i per això ens interessa. Ens interessa o no? Demostrem-ho. Actuem segons els nostres principis!


De fet, és el mateix principi que el consum de proximitat: utilitzar les companyies del nostre país, o de la sobirania fiscal: pagar els impostos al nostre país. A l’Assemblea ja ho hem començat a fer i us animem a canviar el vostre marc mental també amb els impostos i el consum. Visiteu la nostra web i veureu que fàcil que és. Adaptem el nostre marc mental: de la dependència espanyola a la independència!