Si no hi ha un imprevist fins al moment de publicar aquest article, és molt possible que el proper dia 14 de febrer siguem cridats a les urnes. Unes eleccions necessàries però que no arriben en el millor moment per la situació sanitària. Per desgràcia, i això ho hem patit prou en altres ocasions, és la judicatura de l’Estat (en aquest cas a través del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya) qui acabarà determinant quin dia votem el nostre Parlament.

Por, desengany o indignació barrejats, no són la millor invitació a anar a les urnes

Les eleccions arriben en el pitjor moment. Enmig d’aquest hivern cru, més cru per la situació sanitària i per totes les seves derivades. El nostre pensament està amb els que han mort a causa de la COVID-19 i amb els malalts que avui la pateixen, està amb tothom qui n’ha rebut les conseqüències econòmiques. L’angoixa arriba a tots els sectors de la societat, i al Ripollès l’hem sentida especialment en unes festes de Nadal viscudes amb limitacions específiques que s’afegien a les de la resta del país. Por, desengany o indignació barrejats, no són la millor invitació a anar a les urnes.

Com sempre que arriben uns comicis, Òmnium adopta un perfil discret. Perquè no som un partit polític, som una entitat. Una entitat que, fidel a la seva tradició, vol continuar podent parlar amb tothom. I si ho traduïm al nivell polític, aquest «tothom» vol dir tots els partits que comparteixin valors democràtics i de compromís amb el país. Com diu a vegades el nostre vicepresident, Marcel Mauri, som la darrera taula on els que discrepen s’han de poder asseure, quan s’hagin aixecat de totes les altres. Però que Òmnium no baixi a l’arena de la campanya, que és cosa dels partits, no vol dir que no estiguem atents al que pugui passar els propers dies. Cal que el sobiranisme “surti a defensar el projecte de país” el proper dia 14 de febrer, deia en Marcel en la darrera assemblea general de socis. L’Estat juga totes les seves cartes (l’anomenada operació Illa n’és una prova) i nosaltres hem de jugar les nostres, que són sempre les de les urnes. Encara que estiguem indignats amb la manera de fer política dels partits, amb tacticismes i baralles. Mai no hem de deixar de ser crítics amb tot això, però Muriel Casals ja ens recordava que l’alternativa als partits és molt pitjor: és el totalitarisme.

No seria el millor moment d’anar a votar, aquest 14 de febrer. Però si finalment ens toca fer-ho, serà bo que ho tornem a fer, prenent totes les precaucions i respectant les normatives sanitàries. Aquests dies estem comprovant, al Ripollès, que hi ha mobilització per signar en la campanya per l’amnistia que promou Òmnium. Estem confinats, tristos i, a vegades, indignats, però no hem perdut les conviccions, continuem creient en les llibertats i en Catalunya. I ens cal un Parlament fort que pugui defensar aquestes causes.