L’endemà de la Candelera, el 3 de febrer, és la festivitat de Blai o Blasi de Sebaste (l’actual Sivas, una ciutat de Turquia). Va ser metge, també bisbe cristià, i el cristianisme el considera sant.

Ambdues dates, 2 i 3 de febrer, estan situades al bell mig de l’hivern. En referència a elles, el refranyer és farcit de dites al voltant de la durada de l’hivern o que aventuren com serà la primavera que s’atansa. És una característica similar a la que trobem en el mes de novembre per Sant Martí, i que aleshores fan referència a la tardor i a l’hivern que s’apropa.

En el món de l’agricultura, i al llarg de les terres de parla catalana, la festivitat de Sant Blai és lligada a la data de plantada de l’all. Entra d’altres: “Per Sant Blai es menja l’all”; “Per Sant Blai remena la cua l’all”; “Per Sant Blai, planta l’all”; “Per Sant Blai, si no l’has sembrat, sembra el teu all”.

Cal buscar en reculls i diccionaris les dites veritablement raonables

Com és possible que sigui el moment adient de plantar l’all, alhora, a Alacant, Menorca, Catalunya Nord i al Ripollès? No ens enganyem, no ho és. La divulgació de les dites populars sovint les invalida. Cal buscar en els reculls populars i en certs diccionaris per poder extreure’n les dites veritablement raonables.

Els alls cultivats formen amb el temps un bulb, la cabeça, amb diferents grans. Aquests grans d’all són els que es fan servir per plantar-los: un gra d’all formarà una cabeça. Un cop els extraiem del terra, les cabeces d’all s’han d’assecar i conservar en fresc, no en fred. La frescor (entre 14-18º C) els manté en repòs i evita que es deshidratin, que s’assequin. El fred (per sota de 10ºC) en desperta la germinació, els alls grillen.

En territoris d’hivern suau, els alls es planten a la tardor, quan la temperatura del terra és per sota dels 10ºC. D’aquesta manera el fred els ajuda a germinar. Si els fred és suau, segueixen creixent lentament, en cas contrari el creixement s’atura sense problemes. Per aquesta raó, al Diccionari Alcover-Moll trobem indicat de Benissanet (Ribera d’Ebre): «Per Sant Miquel (29 de setembre), els alls ja han de mirar al cel».

Si el fred arriba abans, els alls acumulen massa hores de fred i acostumen a desenvolupar cabeces deformades o a formar grans grillats. Per aquesta raó, en aquestes regions el pagès acostuma a plantar l’all més tard. Així, seleccionant les dites, podem trobar: “Si vols l’all ben fi, sembra’l per Sant Martí (11 de novembre)”; “All, per què no ets fi? Perquè no em van sembrar per Sant Martí”; o bé “Sembra l’all per Sant Fruitós (21 de gener) i serà ben rabiós”. Fins arribar a les comarques més marcades pel fred on diem: “Per Sant Blai, planta l’all”.

Per tant, a la nostra comarca plantarem els alls en temps de gelades (els alls les toleren perfectament), entre finals de gener i principis de febrer, per poder-los collir vora Sant Joan, tallant sempre les espigues florals que es formin.

Per aquesta raó, respecte a les dites, tendeixo a seguir la que diu: “Pagès lluner no omple el graner, però una mica se n’ha de ser”.