Fa uns mesos va saltar la gran sorpresa política a la casa gran dels socialistes del carrer Ferraz de Madrid. A l’incombustible vividor de la política catalana Miquel Iceta, contra tot pronòstic i a darrera hora, el «capo» Pedro Sánchez el retirà de candidat per les eleccions catalanes del 14-F. Molts ja vam pensar a veure quina en portaria de cap el Secretari General dels socialistes espanyols. La resposta no es va fer esperar, hi hauria un canvi de cromos, millor dit, un canvi de vividors, i l’escollit és un personatge que porta anys vagant per les institucions catalanes i espanyoles a la recerca d’un bon càrrec i un bon sou a final de mes.

El primer que em va passar pel cap fou, que sobre el paper, les enquestes del PSC no eren del tot favorables i calia una jugada mestra per canviar la tendència. El que no vaig entendre en un primer moment, va ser com era possible que per canviar unes suposades enquestes electorals, el candidat fos el pitjor ministre de sanitat de la UE. Aleshores ho vaig veure clar: Va ser una destitució encoberta. El defecte Illa com a ministre de Sanitat es va convertir en l’efecte Illa com a candidat a la presidència de la Generalitat, i tot plegat fa molt mal efecte.

Hi hauria un canvi de cromos, millor dit, un canvi de vividors

Si amb els recursos i mitjans que disposa un ministeri de Sanitat va ser incapaç de dur a terme una gestió més o menys eficaç, què en podem esperar com a president de la Generalitat? Això ja és perfila amb una brillant idea de l’ex ministre pel seu programa electoral, la creació d’una agència sanitària catalana, que és una gran idea si no fos que l’agència sanitària ja està creada i el seu director és el Dr. Argimon. Ja veiem que quan un català té un càrrec polític a Madrid, s’oblida del que passa a Catalunya.

Com sempre passa en els canvis de cromos, hem passat del ministre-candidat al candidat-ministre, era evident que a Miquel Iceta el recompensarien amb un ministeri pels serveis prestats al PSOE i per les molèsties causades. No en podrien trobar cap de millor, el de Política Territorial, i ja veig que ens ha tocat la loteria sense saber-ho. Un ministre del territori català amb tot el «coneixement» que té de les mancances d’infraestructures, tant de trens, carreteres, ports, aeroports, etc. Ja veig que no tindrem mai més problemes de mobilitat: s’acabaran per sempre els problemes de Rodalies, la R3 serà desdoblada fins a Puigcerdà, el port i aeroport de Barcelona passaran a mans de la Generalitat i un munt de coses més que no ens podem ni imaginar! (d’il·lusions també es viu!)

Com a lliure pensador no vinculat a cap partit polític i davant la propera cita electoral, volia fer una crida a la participació. Entenc que la gent estigui emprenyada i decebuda, i amb tota la raó del món, sóc el primer que està molest amb el Govern i els polítics catalans, però cal pensar que cada independentista que es quedi a casa el 14-F és un vot indirecte pel bloc del 155 i per VOX, cal pensar que els espanyolistes aniran a votar en massa encara que sigui vestits d’astronautes per no contagiar-se del coronavirus. No podem permetre aliances estranyes i que tot se’n vagi en orris, cal anar a votar i fer-ho amb consciència catalana i no espanyola.