Com a dona i com a pagesa de muntanya, estic convençuda que, durant massa temps, el que ha faltat al sector primari és autoestima. Generacions enrere “donar una vida millor als fills” era que anessin a viure i treballar a la ciutat. Que un noi o una noia diguessin que eren de pagès era com de poca categoria. Les activitats agràries i ramaderes eren unes economies d’autosuficiència que permetien un “anar tirant” a les famílies però ni la viabilitat econòmica ni la mentalitat del moment ajudaven a prosperar. 

De mica en mica, això va anar canviant. Ens vam adonar que som importants. Que si el camp no produeix la ciutat no menja. I també sabem que, sense la nostra activitat, els prats de muntanya, les planes o els parcs naturals no serien el que són. Som gestors i conservadors del paisatge: aquell element que tant es ven a les campanyes de màrqueting turístic.

La desconnexió entre la pagesia i la resta de la societat és cada vegada més gran

Però en canvi la desconnexió entre la pagesia i la resta de la societat és cada vegada més gran. Es desconeix la nostra feina, l’origen dels aliments, els sistemes de producció, les normatives que complim, etc. Per contra, se’ns criminalitza i se’ns menysté molt fàcilment. Cal molta pedagogia. Tant de bo a les escoles hi hagués una assignatura sobre aquests temes. Des de la Unió de Pagesos i des de l’Associació de Productors del Ripollès treballem en aquest sentit. Les escoles de la nostra comarca gaudeixen del programa Ens Mengem les Valls gràcies al qual podem apropar el producte i els productors a la mainada.

Als mitjans de comunicació i a les mateixes administracions, des de les locals a les europees, es parla de despoblament, d’equilibri territorial, de perill d’incendis de sisena generació, del canvi climàtic, del producte de proximitat, dels reptes de sostenibilitat, etc. Tot de conceptes on la pagesia tenim molt a dir i fer. Se’ns veu com a part del problema, i som part de la solució. Crec que tothom ens hauríem de fer aquestes preguntes: el despoblament qui o què l’ha provocat?; Els serveis essencials per la població on estan centralitzats?; La mala gestió dels boscos quan va començar? Quan ho gestionaven els pagesos i silvicultors o quan van començar a opinar els “tècnics experts” des d’un despatx”?; Els permisos per construir macro granges i el poder que té l’agroindústria que ha arruïnat i fet desaparèixer moltíssimes empreses agràries i ramaderes familiars, qui els hi ha donat?; Qui fa servir l’agricultura i la ramaderia com a moneda de canvi pels tractats internacionals que permeten l’entrada d’aliments de països tercers que no compleixen les exigències sanitàries i de sostenibilitat que a nosaltres se’ns exigeixen?; Qui ha permès convertir les comarques turístiques en parcs temàtics on s’acaben denunciant galls que canten o campanes del campanar que toquen les hores des de fa segles?; Qui no fa la gestió de les sobre poblacions de fauna salvatge que tants danys i accidents provoquen?; Qui permet l’entrada il·legal a granges per part de grups animalistes amb filosofies que humanitzen els animals sense que els hi passi res?; Per què el departament de salut no defensa la dieta mediterrània i els productes de casa?

La resposta a totes aquestes preguntes és una de sola: criteris econòmics i polítics. 

No serveix de res que ens diguin que som un sector estratègic mentre no tinguem igualtat de drets i oportunitats que les persones del món urbà. Si volem equilibri territorial, pagesos i pageses a la terra produint aliments sans i segurs, de manera sostenible, complint totes les exigències de traçabilitat, seguretat alimentària i benestar animal, cal que la pagesia sigui una qüestió de país. No és només una qüestió del departament d’agricultura. Ens calen serveis sanitaris, escoles, infraestructures, bones connexions a internet, escorxadors de petita capacitat, serveis veterinaris i també perruqueries i electricistes. 

Unió de Pagesos treballem pels interessos de la pagesia perquè també és la manera de millorar tota la nostra societat i poder encarar els reptes de futur que ens esperen amb professionalitat i responsabilitat.