Fins ara, a diversos articles he parlat de quatre aspectes clau que treballem des de l’Assemblea perquè el següent embat democràtic, aixecament de la DUI o nova declaració, puguin ser sostinguts i reals. Un és l’ocupació dels espais socials de poder que heu pogut veure amb les cambres, els rectorats, els col·legis professionals, els sindicats i les patronals (com aquesta setmana amb PIMEC). Dos més són els canvis en el consum i la formació social en lluita no-violenta.

El quart, és la importància del reconeixement internacional per la independència que hem treballat aconseguint, per donar-ne un sol exemple, la resolució favorable del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU, amb la qual es basa la sentència de no extradició del conseller Puig i l’actual carta de la fiscalia belga a Llarena dient-li que s’estan vulnerant els drets dels exiliats.

Seguim pagant els impostos i Espanya els segueix rebent

Però durant aquest curs, des del darrer Onze de Setembre, que n’estem treballant un cinquè: la sostenibilitat econòmica del Govern propi en cas de trencament. Vaja, com deia al títol: tenir la clau de la caixa. Actualment, cal que siguem conscients que la Generalitat només gestiona un 5,3% dels impostos que paguem els catalans i catalanes i crec que és evident que amb aquesta quantitat no es pot iniciar un Estat.

Aleshores, com fem que a la nostra caixa, en el moment del trencament, hi hagi més d’un 5,3% dels nostres impostos? Exercint la sobirania fiscal. És un acte tan simple com pagar els impostos (l’IVA, l’IRPF i l’IS dels autònoms i empreses, i la declaració de la renda de les persones físiques) a l’Agència Tributària Catalana (ATC), i avisar a l’espanyola que ja s’ha pagat a l’ATC. I és un acte totalment legal, perquè l’agència espanyola considera l’ATC com a equivalent; per tant, entén que li has pagat correctament.

És a dir, nosaltres seguim pagant els impostos i Espanya els segueix rebent (i espoliant), però el cobrament passa a través de la Generalitat, així que, si en algun moment aquesta vol aturar la transferència a l’Estat espanyol, ho pot fer i quedar-se amb les arques plenes per iniciar un nou estat amb una posició de poder.

És un acte perfecte per preparar d’una manera ben real la independència i alhora per pressionar el govern i treure-li excuses. Només cal que entreu al web de l’Assemblea i seguiu els passos que us hi indiquem, fins i tot hi ha un telèfon específic per resoldre-us els dubtes, més fàcil impossible! Això sí, evidentment ens cal tenir un govern a la Generalitat interessat a tenir aquesta opció de força, per això també ens cal votar independència aquest diumenge 14 i sempre que se’ns posi una urna davant.