Sempre recordaré quan la mare m’explicava que la seva família havia fet força ‘duros’ amb l’estraperlo. L’escena central la protagonitzaven un tren parat al bell mig de la Plana de Rama i un escamot d’homes omplint amb diligència un o varis vagons de sacs de patates o cereals destinats a ser venuts, molt per damunt dels preus taxats, a Barcelona. L’operació exigia un seguit de condicionants per ambdues bandes: absència d’honestedat, d’ètica, de moral... Però sobretot, connexions amb gent ben incrustada dins del Régimen, ja que el tripijoc exigia obtenir la complicitat activa del maquinista, de l’interventor, dels caps d’estació de Sant Joan i Ripoll, de la Guàrdia Civil i de funcionaris en diversos estaments.

L’operació exigia un seguit de condicionants per ambdues bandes: absència d’honestedat, d’ètica, de moral...

Òbviament, quan la mercaderia arribava a Barcelona, l’esperava una altre ben greixat encadenament de corrupteles. Ve això a tomb perquè, com en innombrables ocasions anteriors, ’ho han tornat a fer’. D’altra manera, però tinc aquesta sensació en fer-se públic el desvergonyiment amb què elements importants entre els instal·lats, o propers, als alts estaments, s’han saltat totes les normes ètiques i morals per posar-se abans que ningú la vacuna anti-COVID que, a la llarga, haurà de deslliurar-nos de la pandèmia que assola el món. Prelats, consellers autonòmics, alcaldes, funcionaris d’alt nivell, familiars i protegits... i com a corol·lari, el màxim cap del Ejército. Sí, el mateix que sortia a diari en les esperpèntiques rodes de premsa a l’inici de la pandèmia incitant-nos al sacrifici, a lluitar en el que ell anomenava guerra diària, feta a mida pel lluïment dels homes coratjosos. Ara hem vist que resulta que aquests -i molts d’altres que no han transcendit- a la primera oportunitat s’han valgut de la seva posició de privilegi per saltar-se les prioritats establertes sense cap mena d’escrúpol.

Segur que és un capítol més de la centenària (i a voltes divertida) tradició de la picaresca espanyola. A mi no em fa gens de gràcia. Aquestes vacunes eren per a la gent que més ho precisava, per al col·lectiu dels avis -i per als que els cuiden- que per causa de la pandèmia hem pagat amb moltes vides perdudes (acumulen vora el 50% dels morts), molt de patiment pel fet d’estar isolats, per haver de viure en el seu entorn immediat el degoteig diari de desaparicions...

Per cert, aquesta misèria moral no consta que s’hagi reproduït en els països anglosaxons. Jo no estic prou fanatitzat per  donar per fet que nord enllà tota la gent sigui noble, culta, ben endreçada, honesta... Però sí que em referma que per aquestes i per un munt d’altres raons, cada volta em sento més proper al nord-est d’Europa i més allunyat de la resta de la península Ibèrica.