Després de les eleccions d’aquest diumenge, l’independentisme torna a guanyar clarament i ja van 3 vegades seguides, 2015, 17 i ara el 21. A més, els resultats demostren que l’independentisme puja a cada elecció i que es va decantant cap a l’esquerra. L’altra dada a tenir en compte, és que tots els partits d’àmbit català es declaren independentistes i que només es declaren unionistes, aquells partits que la seva matriu està a l’Estat Espanyol.

Aquest cop la victòria en el cap independentista, per molt poc i després de vuitanta anys, ha caigut a la banda d’ERC, contra pronòstic des del meu punt de vista. La seva estratègia, iniciada el maig de 2018, plantejava obligar al govern espanyol a un diàleg sense condicions per un referèndum acordat, una llei d’amnistia i treballar per ampliar la base independentista per a ser més forts.

Ara és el moment de posar els Comuns davant del mirall, i ajudin a la resolució del conflicte, o simplement, que acabin diluint-se com a organització política

Era una estratègia arriscada i poc entesa per una gran part dels votants independentistes que es rebel·laven contra aquest plantejament, mentre els altres grups independentistes, JxCat i CUP seguien fent proclames per implementar la república sense estratègia i donant pals de sec, fins pocs mesos abans de les eleccions sense haver concretat com portar-les a terme. Finalment tots els grups independentistes es presentaven a aquestes eleccions portant en els seus programes electorals propostes semblants, una negociació per l’amnistia i un referèndum acordat amb l’Estat.

Ara comença un altre temps on la primera part d’aquesta estratègia meditada des del 2018 s’ha de portar a terme. Consisteix a provocar que els Comuns assumeixin que no hi ha res a fer amb un estat corrupte i repressiu. I per això s’ha d’aconseguir que els Comuns es mullin entrant al govern. D’aquesta manera quedaran despullats davant la seva estratègia de “boquilla”. Una estratègia on ells es fan passar pels més republicans, pels més demòcrates i que si fos per ells, ja hi hauria una llei d’amnistia i un referèndum sobre la taula, encara que ells defensarien el NO. Ara és el moment, perquè estan governant a Madrid.

De fet, aquesta estratègia que ERC vol utilitzar no és nova. L’ha fet dues vegades amb els últims 15 anys. La primera va ser amb el PSC de Pasqual Maragall. Un PSC que s’omplia la boca del seu federalisme. Doncs si sou tan federalistes fem un nou estatut que reculli el fet diferencial català i l’encaix a l’Estat Espanyol. Sabem com va acabar, però també va fer que el PSC desaparegués com a partit català per convertir-se amb el PSOE de Salvador Illa, Miquel Iceta recolzant el “a por ellos” i l’aplicació del 155.
També va utilitzar aquesta estratègia amb CiU de l’Artur Mas. Si sou independentistes som-hi, fins a provocar el trencament de la supercoalició de Convergència i Unió i la liquidació d’aquest espai polític, certificant la seva mort política amb els resultats del PDeCAT d’aquest diumenge.

El 40% dels votants dels Comuns es declaren independentistes, i la resta, molt republicans i molt demòcrates, omplint-se la boca de la necessitat de reformar aquest estat corrupte i pseudofranquista. Ara és el moment de posar els Comuns davant del mirall, i ajudin a la resolució del conflicte, o simplement, que acabin diluint-se com a organització política com va passar amb el PSC català o la mateixa Convergència i Unió.

Necessitem que els partits independentistes sàpiguen llegir aquesta nova oportunitat que s’obre, i posar una catifa vermella perquè els Comuns no tinguin excusa per no mullar-se. Si tot va bé, avançarem adequadament cap a la llibertat nacional i la justícia social, sinó, servirà perquè els Comuns passin a engruixir la bossa de vots independentistes com ha passat amb antics votants dels PSC i CiU.