Comença el show

Vivim en un món ple de contradiccions, incoherències, greuges permanents, desigualtats socials, manca de llibertats, i així podria omplir el full de situacions que hem d’anar aguantant en aquests dies de profunda crisi social, econòmica i política.

 

En aquesta guerra bruta on hi viu el tot s’hi val, hi juga un paper molt important la fidelitat, la lleialtat i l’honestedat de les persones

 

 

 

 

 

 

Ja prou frustrant és veure que els nostres polítics a escala de Generalitat facin mostra d’una frivolitat que transmeten a la ciutadania i que creen una decepció generalitzada a la població, com el fet de comprovar que la política local és una mena de rèplica d’aquesta altra. No m’estranya, no m’estranya gens que Catalunya al cap de 300 anys del Decret de Nova Planta i la implantació d’una colonització, actual encara avui dia, no hagi pogut assolir mai la independència, i ara estic més convençuda que mai que amb aquesta actitud mai l’assolirem. Digueu-me pessimista, però el que jo he pogut comprovar i analitzar aquests últims tres/quatre anys m’ha portat a unes conclusions molt decebedores.

 

Penso clarament que als catalans ens falta autocrítica i ens sobra fe en alguns polítics, que l’únic objectiu que tenen és consolidar les seves cadires, mentre que els que traiem el cap des de l’esglaó més baix, ens utilitzen i recluten per les seves finalitats.

 

I ara vaig a la política local i comarcal. A dos anys de les eleccions comença el gran show, invisible a la majoria de la població, però que en qüestió de dies començarà. Es tracta de la guerra de captació: és a dir, captar gent per formar llistes electorals, una acció totalment legítima, sempre que  no sigui a qualsevol preu, trepitjant a qui sigui, exercint una clara manca d’ètica (que ja fa temps han perdut pel camí) i conspirant per darrere amb pressions a regidors que formen part d’un equip compromès amb el seu poble.

 

En política no tot s’hi val, i això és una frase que per molt repetida no deixa de ser certa, que hauria de tenir tothom com a principi fonamental en els seus valors. Però la mala notícia és que això no és així i, en aquesta guerra bruta on hi viu el tot s’hi val, hi juga un paper molt important la fidelitat, la lleialtat i l’honestedat de les persones.

 

És molt important triar amb qui compartir projectes i objectius, i si és a nivell local cal deixar de banda el partit polític. Els polítics que estem en l’àmbit municipal ens devem als nostres veïns i veïnes, ens devem a la causa comuna de servir el poble que ens ha escollit, apartant el llenguatge perniciós i pervers d’ideologies vàries que es deuen a unes sigles, a un partit. És molt important recordar que el partit en l’àmbit municipal ha de ser una eina per buscar ajudes i projectar-les en una bona acció de govern. S’equivoca qui contínuament es posa el nom del partit a la boca només amb la finalitat de guanyar vots. Els polítics locals ens devem als nostres conciutadans i mai a la filosofia o ideologia d’un partit.