En pensar quin tema podria comentar en el present escrit, em veig obligat a parlar del poeta ripollès Josep Giménez Estebanell, (1909 - 1969) un mestre que va viure enamorat de Ripoll, donat que la seva estimada hi va residir molts anys i era la principal inspiradora dels seus poemes, la majoria dels quals s’acaben de publicar en el llibre “Aquell anhel mai satisfet” del qui és autor el seu fill Josep Giménez Noguera i que ja podem trobar a les llibreries.

En llegir aquest llibre hi he descobert multitud de text que m’ha captivat per l’autenticitat dels seus sentiments d’amor extravertit, no solament pel text, sinó perquè en molts dels poemes, el seu fill i autor, hi explica, els diferents diàlegs que es fan entre el poeta i la seva estimada, així com les vivències i sentiments personals del moment, de l’ambient o del panorama que descriu el poema.

Has descobert les variades situacions d’un amor intens, les peripècies d’un mestre nacional interí, de ser pare de 4 fills

Paral·lelament la vida del poeta és descrita en quatre diferents etapes: 1)- La que va des del 1929 al 1934, de vigor juvenil i d’exaltació amorosa, molt prolífica i amb presència pública de bona part de la seva obra publicada en les revistes ripolleses “Foment de la Sardana” i “Scriptorium”, de les que va formar part del consell de redacció. També va ser membre de l’agrupació local “Tallaferro, de la Federació de Joves Cristians de Catalunya”. 2)- La del 1934 al 1936. Etapa de joventut madura amb el seu accidentat casament previst pel 18 de juliol de 1936, justament el dia de l’esclat de la guerra civil, que el situen dins un dels grups de risc per la seva ideologia catòlica. 3)- La del 1936 al 1943. Etapa de la maduresa traumàtica. Dinàmica de la guerra i la postguerra, especialment traumàtica pels assassinats que va patir en el seu entorn familiar i d’amistats i la impossibilitat de sortir de l’extrema radicalització que va portar a la guerra. Poesies que expressen l’esquinçament interior i la decepció que ha significat la guerra, amb acostament al ‘refugi’ de la mare i el ‘consol’ dels quatre fills. 4)- A partir del 1944 primer com a Mestre Nacional i després com a professor d’institut manté viva la flama poètica, un xic esmorteïda i molt ancorada, encara, a Ripoll.

La voluntat de l’autor és interessant i inèdita en relacionar constantment els més de 60 escrits de poesia i prosa del poeta, amb el bategar diari de la seva vida i de les persones i el món convuls que l’envolta. Així en l’època tan trasbalsada que li va tocar de viure, apareixen com a protagonistes, a més de la seva enamorada Antònia i família, el seu món de l’ensenyament, el seu posicionament i conseqüències davant la guerra civil i com a molt destacable els seus poemes sobre Ripoll i el Ripollès, 11 poemes sobre el Pirineu, Tomàs Raguer, el Sant Crist de la Puríssima Sang, 5 Bells indrets de Ripoll, L’Orfeó de Ripoll, publicacions a la revista el Foment de la Sardana, diversos sobre la natura i vivències personals a Ripoll.

Una vegada llegides les 144 pàgines del llibre, un s’adona que no solament ha llegit poesies, sinó que has descobert les variades situacions d’un amor intens, les peripècies d’un mestre nacional interí, de ser pare de 4 fills entre els anys convulsos 1937 i el 1943 i com el seu anhel de poder gaudir d’aquell Ripoll idíl·lic no el va poder satisfer mai plenament. Realment també, una novel·la molt del nostre poble, basada en fets reals.