Pel clima general no ho sembla. Sembla que anem enrere, que siguem menys, que estiguem desmobilitzats, però la independència avança, s’apropa i ens ho hem de saber reconèixer i celebrar-ho (i seguir treballant-nos-ho). Potser cada cop (pandèmia inclosa) som menys als carrers, però això no vol dir que siguem menys convençuts. Al contrari! I, a més, tot i la repressió, estem cada cop més organitzats i estructurats.

Amb la nova etapa de l’Assemblea ja us vam explicar que ja no només volíem fer bàsicament difusió i denúncia (xerrades i manifestacions), sinó que calia organitzar-nos, estructurar-nos i actuar, calia guanyar espais. No n’hi ha prou de ser independentistes, hem de tenir un país, unes accions i una societat independentista.

Segurament, la darrera victòria més important seria el 52% de vots directes a partits independentistes en unes eleccions i la mesa del Parlament més independentista de la història. Són resultats històrics i sembla que no ens els acabem de creure ni celebrar. Ho entenc, aquestes victòries soles potser no són suficients, però és que n’hi ha moltes més.

Hem de seguir donant suport a les nostres empreses, a les llistes de país, als sindicats i patronals propis, a la fiscalitat pròpia, etc

Una altra victòria és la votació del suplicatori. Per més que s’hagi perdut, la quantitat d’eurodiputats que no hi han votat a favor és grandiosa i el trencament de la disciplina de vot és històrica, cosa que demostra el poder que va perdent Espanya. Sabem que havien tingut suports internacionals “devent favors” i cada cop en poden deure menys, i cada cop impera més el sentit de la raó i la protecció dels drets civils.

I en aquesta victòria europea no puc deixar de mencionar les assemblees exteriors de l’ANC, fan una feina molt silenciosa, sovint invisibilitzada, però que va quallant en la diplomàcia internacional i que, com veiem, té els seus efectes. I clar, també cal donar-vos les gràcies als socis i sòcies que ens seguiu donant suport. Sense vosaltres aquesta estructura internacional, que cap altra entitat té i que fins i tot és més gran que la institucional, no seria possible. Sentiu-vos vostra aquesta victòria.

Aquestes són les que han tingut més ressò als mitjans, però n’hi ha més. Cada cop més gent seguiu les nostres campanyes, us canvieu de companyies de subministrament per les del país, feu sobirania fiscal, coneixeu la lluita no-violenta i voteu sempre en clau independentista. Per això les eleccions al Barça les ha guanyat un candidat desacomplexadament independentista, per això la Intersindical no para de guanyar representants, per això cada cop més llistes compromeses amb la voluntat democràtica del país guanyen als rectorats de les universitats, als col·legis professionals, etc.

A l’inici de l’article, al titular, hi volia escriure “Tranquils, que la independència es va apropant”, però de seguida he eliminat aquest “tranquils”. Perquè tot i que ens hem de creure el poder que anem guanyant, de tranquils i tranquil·les, no ho hem d’estar gens. Tenim l’estat que tenim a davant, que ja sabem que no dubtarà d’utilitzar les forces més brutes contra nosaltres i nosaltres només ens tenim a nosaltres, per això no podem defallir. Hem de seguir donant suport a les nostres empreses, a les llistes de país, als sindicats i patronals propis, a la fiscalitat pròpia, etc. Ens hem de seguir enfortint, però celebre-m’ho, anem bé!