Comença una nova legislatura tot i que es farà de pregar. Serà una legislatura governada per partits independentistes, i ja en van tres, tot i que han durat la meitat de temps que normalment duren les legislatures. Només fa 5 anys que tenim governs independentistes a la Generalitat. Tot i que per molts això és massa temps sense obtenir la independència, en temps polítics i històrics, no representa gaire en la lluita cap a la llibertat de molts pobles. Per posar un exemple, el Partit Nacionalista Escocès va aconseguir la majoria absoluta en el parlament escocès l’any 2011 i 10 anys després, encara formen part del Regne Unit. Comptant que hem de considerar el Regne Unit una democràcia plena i de primer ordre, penso que Escòcia aconseguirà la independència més aviat que nosaltres, simplement perquè les converses entre el govern escocès i el de la metròpoli, se’n marca en la discussió política d’una societat madura i democràtica.

Però els catalans tenim molts altres problemes per avançar de forma ràpida i ferma cap a la independència i aquests no són atribuïbles al Regne d’Espanya. Són només nostres i de ningú més. Podem fer una llista interminable de mancances que tenim com a poble i fa que l’avenç cap a la llibertat s’alenteixi. Però una de les mancances que ens fa més mal, és que no acceptem obertament el debat polítics ni la discrepància entre col·lectius amb objectius polític iguals.

Els catalans tenim molts altres problemes per avançar de forma ràpida i ferma cap a la independència

En els últims anys he sentit atacs, insults i menyspreus d’una part del món independentista, a tothom que no tingués la mateixa opinió sobre l’estratègia a seguir. El més curiós és, que la majoria de cops, els que repartien títols de patriotes o traïdors, eren els que mai havien votat independència fins fa 6 anys. Per a mi aquest és l’escull més gran que tenim com a societat. No considero a ningú menys independentista que jo, pel fet de ser-ho des de fa poc, però tampoc accepto lliçons de ningú i encara menys insults.

Fa temps que sé que fins que no tornem a generar espais de confiança plena entre el món independentista, no podrem fer un embat contra l’Estat com es va fer a l’1 d’octubre, i encara menys guanyar-los en l’intent. Potser no estem preparats per tenir debats serens, honestos i constructius per generar les complicitats necessàries per anar a la lluita contra l’Estat, sense haver de vigilar la rereguarda. Per trobar els consensos necessaris en el món independentista, el primer que ha de passar és que el debat ha de ser sincer, respectuós en la diferència d’idees i respectar els processos democràtics de la societat catalana. Sense aquests principis bàsics, no anirem a cap embat contra l’Estat. No m’imagino anar a la lluita amb ningú que no respecta la meva opinió i que no dubte ni un moment a insultar i menysprear a una part d’aquest exèrcit pacífic de ciutadans, que un dia, ens haurem d’organitzar i crear complicitats per enfrontar-nos a tot un Estat, que està disposat a tot per aixafar-nos com a poble i com a individus.

Espero que aviat trobem aquesta fórmula. Fins aquell dia, jo seguiré treballant i empenyent de forma honesta, cap a la independència amb tothom que vulgui sumar i no imposar. Un bon començament seria acceptar els resultats de les eleccions del 14 de febrer.