Els passats dia 25 i 26 de març celebràvem eleccions democràtiques al camp. Un total de 20.000 pagesos i pageses estàvem cridats a votar per escollir l’organització agrària que volem que ens representi davant les administracions i la societat en general. Per primera vegada a la història de casa nostra, les eleccions es feien telemàticament, amb cens universal i podíem votar des de casa amb certificat digital, o bé, desplaçant-se als punts de votació habilitats per tot el territori català per exercir el dret a vot.

Unió de Pagesos hem tornat a ser la força més votada amb el 55% dels vots.

Les eleccions agràries no van ocupar pràcticament cap minut dels informatius o programes divulgatius de les nostres cadenes públiques

Des d’aquí agrair la confiança i compromís de la pagesia cap a nosaltres. No dubteu que continuarem treballant per dignificar i defensar els nostres sectors de producció i la nostra vida que tant estimem.

Un fet ens ha decepcionat enormement: les eleccions agràries no van ocupar pràcticament cap minut dels informatius o programes divulgatius de les nostres cadenes públiques. Fa unes setmanes, els qui no ens agrada el futbol ens vam empassar les eleccions del Barça com si ens hi juguéssim alguna cosa com a país. Que qui paga mana, això ja ho sabem però: què és més una qüestió de país? Aquells que us posen menjar a taula cada dia o uns que xuten una pilota i enriqueixen desmesuradament a quatre? 

No ens ha de fer reflexionar això? Quan perd el nostre equip esportiu sento moltes vegades “hem perdut”. Doncs jo us dic: si perdeu la pagesia del vostre país, sí que perdrem. Hi perdrem tots. Perdrem productes de primera qualitat, sans, segurs i sostenibles produïts a casa. Perdrem equilibri territorial: els pobles es buidaran encara més. Perdrem biodiversitat i paisatge: la ramaderia extensiva i l’agricultura gestionen i conserven els nostres prats, camps, muntanyes i valls. 

La cobertura dels mitjans comarcals, com els del Ripollès, van seguir la precampanya, ens van entrevistar i van parlar del vot telemàtic. Un cop passades les eleccions han explicat els resultats i, fins i tot, hi ha qui ens ha felicitat. Aquí es demostra la professionalitat, sensibilitat i humanitat d’alguns vers la manera de treballar polititzada i dependent dels mitjans públics.

A l’inici de la pandèmia, la pagesia vam viure un moment d’eufòria: les coses no ens anaven bé. Eren, i continuen sent, temps difícils per tothom. Però es va començar a parlar i valorar més el producte de proximitat i se’ns reconeixia com a sector essencial. L’eufòria va venir perquè crèiem que això portaria un canvi de mentalitat que ens posaria, per fi, al lloc que ens correspon. Doncs hem passat de ser sector essencial a ser sector ignorat. No suporto el victimisme i no vull que us penseu que aquesta meva reflexió ho és: tot el contrari. La pagesia tenim molt clar la importància que tenim. Les víctimes ho són, en tot cas, aquells que ens volen callats i amagats. Són víctimes del centralisme urbà, del desconeixement de la riquesa del territori i del valor real dels aliments que es produeixen a casa nostre. 

De tota manera no podem oblidar qui controla els canals de televisió i ràdio pública i que n’és realment el responsable que ni se’ns nombrés. Si les administracions ens fan això, que no ens vinguin després amb copets a l’esquena dient que som imprescindibles. De les administracions locals en podem dir bé: ens han facilitat locals respectant les mesures sanitàries per poder realitzar els pocs actes presencials que hem pogut fer i ens han enviat missatges simbòlics de reconeixement i felicitacions que s’agraeixen. Una vegada més, el país el fem i el farem les persones que hi vivim, no aquells que viuen allunyats de la realitat territorial.

Si un mitjà públic no pot buscar la notícia, informar i analitzar el que afecta a tots els ciutadans del seu país, no cal que ens l’escoltem ni ens el creiem massa.