Fa més d’un any que patim els efectes de la pandèmia del coronavirus i les incerteses de les mesures i les restriccions canviants que s’apliquen en funció dels múltiples paràmetres que es tenen en compte a l’hora de prendre les decisions.

La meva intenció no és fer una anàlisi general de la situació. Ja se’n parla molt a tots els mitjans de comunicació i a totes hores i ho fa personal amb molta més expertesa que jo. Però volia destinar el meu article d’opinió en un aspecte molt concret, relacionat amb l’esport dels més menuts, que crec que moltes vegades no hem tingut en compte a l’hora de prendre decisions durant tot aquest període i que també han patit i pateixen aquesta situació.

Molts dels infants i dels joves de la nostra comarca realitzen algun esport amb els corresponents clubs i entitats esportives. Molts d’ells esperen i anhelen cada cap de setmana per fer els respectius partits de lliga o competicions, i no cal que recordi els beneficis que comporta l’esport per la salut física i emocional. Malgrat aquesta realitat, durant la temporada passada l’activitat física de qualsevol mena va quedar estroncada amb la declaració de l’estat d’alarma del 13 de març del 2020.

Va ser una situació xocant per tothom que encara té efectes a la temporada 2020-21. D’entrada no hi ha pretemporada. Al setembre comença el curs escolar, i a diferència d’altres anys, sí que comencen algunes extraescolars, però per les restriccions del moment, encara no comencen ni els entrenaments ni les competicions.

Molts d’ells esperen i anhelen cada cap de setmana per fer els respectius partits de lliga o competicions

A finals de febrer s’entra en un nou context, on es permet començar els entrenaments i la represa de les competicions esportives. I com hem dit que les condicions són molt canviants, em referiré a la normativa vigent avui dia que és la resolució SLT/971/2021, de 8 d’abril, per la qual es prorroguen i es modifiquen les mesures en matèria de salut pública per la contenció del brot epidèmic de la pandèmia de la Covid-19 al territori de Catalunya, i que repliquen de manera resumida els diferents mitjans de comunicació amb infografies. Pel que fa a les activitats esportives (Art. 12) i respecte de les competicions esportives permeses a les quals em referia, es permet l’accés del públic en les instal·lacions i els equipaments esportius a l’aire lliure fins a un 50% d’aforament, i en les instal·lacions i equipaments en espais tancats fins a un 30%. Sempre que s’estableixi control d’accés i un protocol de mesures i es garanteixi una bona ventilació dels espais tancats mitjançant ventilació natural o altres sistemes de ventilació. En aquest cas, la lletra petita indica que ha de garantir-se un aire d’òptima qualitat de 20 litres per segon i persona.

Doncs bé, malgrat la il·lusió dels més petits i joves que realitzen aquests esports, una il·lusió que requereix que algú de la família els pugui acompanyar i els demostri un gest d’aprovació i de felicitació i, la il·lusió per part dels familiars de poder-los veure i gaudir d’allò que fan i agrada als nostres fills i filles, en alguns municipis de la comarca no s’autoritza l’entrada del públic, escudant-se amb la cortina interessada de la normativa.

En aquest sentit, em referiré al pavelló d’esports municipal de Sant Joan de les Abadesses perquè és el cas que més conec, però que segur que és extrapolable a altres decisions similars i massa restringides que s’han pres i es mantenen en equipaments esportius de la resta de la comarca. Avui, després de saber i haver visitat en primera persona altres pavellons que sí que han obert les portes al públic aquest cap de setmana passat, diria que es pot i cal reconsiderar aquesta decisió, per empatitzar amb aquests sentiments que acabo d’expressar.

El pavelló de Sant Joan té per un costat una doble porta d’accés principal i una porta de doble fulla gran al mateix carrer però a l’altre extrem, i per l’altre costat, una porta de doble fulla amb l’accés a la Plaça Barcelona, i una rècula de finestres a la part superior (que s’obren una de cada 5). Crec que és una ventilació suficient per complir amb les mesures establertes i que de no ser així, la mateixa normativa indica que es pot complementar amb alguna instal·lació de ventilació forçada o incorporant purificadors d’aire amb filtres HEPA.

A part que no és el mateix aquests partits sense públic, tant els petits esportistes com els responsables dels clubs, tenen interès que aquesta situació es reverteixi i posaran de la seva part per complir amb tots els requeriments establerts, però també és important l’empatia de les administracions locals, perquè entre tots ho puguem fer possible, i per donar suport a l’essència d’un esport segur, necessari com a bé essencial. La cortina de la pandèmia no pot servir per impedir-ho.