Actualment la Covid-19 ens té altament trasbalsats a tots els humans. Aquest fet provoca tal varietat de facècies, tant en els ciutadans de base i sense càrrec, com en els dirigents responsables de l’economia i la política de qualsevol lloc del món, que després d’haver-la patit més d’un any, tothom es vegi feble i acollonit esperant la vacuna. Hem vist caure des de residents de centres geriàtrics, familiars o veïns propers, fins a poderoses eminències. També han hagut de rectificar líders totpoderosos que es fotien de la situació pandèmica, com Donald Trump als EUA, Jair Bolsonaro al Brasil o Boris Johnson a Anglaterra. 

Aquestes experiències ens fan adonar del gir que cal que prenguin tots els col·lectius humans d’arreu del món, per autoreconduir-nos  molt més civilitzadament, vers una societat mundial més humana i solidària.

Els estats d’alarma declarats a tots els continents, intenten reduir tant les defuncions humanes com els efectes econòmics. És un fet que afecta a tota la humanitat i per tant tota la humanitat ha de ser clarament solidària. Els desequilibris econòmics i socials entre les persones, les males conductes ecològiques que malmeten el planeta, els nacionalismes excloents de la gran diversitat d’ètnies, els extremismes polítics, tant religiosos com  xenòfobs, etc. han de fer orientar el món cap a governances compartides on, tot enaltint els drets humans, es respectin i es comparteixin les diferents races, religions i creences a través de sistemes més participatius.

L’experiència federalista aplicada a Europa i a Espanya en l’estat d’alarma, ens indica el camí a seguir d’ara endavant tot governant conjunta i unitàriament tots els estats europeus, així com les nacionalitats i minories ètniques dins cada estat. La pandèmia ha fet que la Unió Europea lluités per aconseguir els ajuts econòmics, no solament per aminorar el mal creat per la pandèmia, sinó també per potenciar la sortida de la crisi amb molta més força, per a tots i cada un dels seus estats membres, incloent-hi també les seves regions i nacionalitats internes.

És un fet que afecta a tota la humanitat i per tant tota la humanitat ha de ser clarament solidària

Qui havia de dir que els Estats Units d’Amèrica serien els qui proposen l’augment d’impostos a les grans fortunes i a les grans empreses, així com l’eliminació dels paradisos fiscals, com està proposant el Govern de Joe Biden. O bé, qui havia de dir que el Govern francès tan centralista, hagi reconegut com a vehiculars les llengües minoritàries de l’Estat, entre elles el català a la Catalunya del Nord. També és molt significatiu que diferents països s’ofereixin  a finançar la compra de vacunes per al tercer món. Són senyals altament progressistes.

Per contra els nacionalismes excloents aniran de menys. És vergonyós que la presidenta de la Comunitat Autònoma de Madrid s’hagi tornat de cop independentista i amb total confrontació amb el Govern de l’Estat per poder conservar els privilegis que l’Espanya centralista i insolidària l’havia alçat per damunt de les altres autonomies. Segons ella: l’Estat i Catalunya els roba.

Esperem que el seny i la solidaritat humana avanci fraternalment en tot el planeta.