El passat dissabte, dia 17 d’abril, a mitja tarda, a la Sala Abat Senjust de Ripoll, es va inaugurar una mostra commemorativa del desè aniversari de la Colla de Pedrenyalers i Trabucaires de Ripoll. Va comptar amb l’assistència del nostre alcalde, en Jordi Munell; i també amb el president de la Federació de Trabucaires de Catalunya que, per orgull dels trabucaires, és una senyora: Teresa Tarruella.

Deu anys, en la vida d’una entitat, certament és un període massa breu com per a fer-ne una commemoració

En la mostra s’hi presentaven diversos materials referents al particular món dels trabucaires. Hi havia unes vuitanta fotografies de les diverses actuacions fetes per la Colla, com són la 31a Trobada Nacional dels Trabucaires de Catalunya, celebrada a Ripoll l’any 2013, amb més de 340 participants. O la Carlinada de l’any 2016; o l’aventura d’en Rocaguinarda, de l’any 2019, totes realitzades a Ripoll; o la col·laboració amb l’Associació de Lluita contra el Càncer; participació en festes majors, etcètera. També hi eren presents unes quantes armes d’aquelles que els hi són pròpies per a la seva ‘feina’. També hi havia uniformes, llibres referents o dedicats a les armes, samarretes de la mostra, i un llarg etcètera. I tota la sala ha estat presidida per una enorme bandera de Sant Jordi, patró de Catalunya que, curiosament, a Ripoll, l’any 1032 li varen dedicar un altar per fomentar-ne la seva devoció i, per orgull nostre, va ser el primer en tota la Península Ibèrica.

Deu anys, en la vida d’una entitat, certament és un període massa breu com per a fer-ne una commemoració; però en el fons de tot, aquest no era el motiu central de l’acte. Veureu, fa més d’un any que vàrem rebre la visita de la COVID; ha estat un període en blanc; un temps malaguanyat a causa d’aquest maleït virus, i encara no hem acabat de fer net. Un temps en què hem perdut béns, salut i vides. Tallers tancats, comerços enfonsats, patrimonis perduts. Els Trabucaires de Ripoll creuen que el nostre país, ara més que mai, necessita motius que contribueixin a aixecar la moral, a retornar l’esperança. Que comuniquen confiança en el futur, que retornin l’afany d’avançar i progressar.

Certament, els Trabucaires de Ripoll, és una entitat petita, i per tant, la seva capacitat d’influir en la població és molt limitada però, en la mestura de les seves capacitats volen transmetre a la nostra societat, a la de Ripoll, un missatge positiu, i la seva ferma voluntat de treballar per un futur més lluminós que no pas aquest ombrívol present que estem vivim. Així doncs, aquesta mostra no és una celebració en el sentit clàssic de la paraula. És una excusa per retrobar-se les persones compartint records, i per què no, forjant esperances.

Aquest és l’esperit d’aquesta mostra, que es fonamenta en l’amor a la terra, i a la seva gent, que és tant com dir en l’amor a la pàtria que, en el fons és el sentiment de tots els trabucaires.

La mostra ha estat oberta fins aquest passat diumenge dia 25; així, a més de la commemoració dels 10 anys, els Trabucaires han tingut la oportunitat de fer un homenatge públic al nostre Patró, coincidint amb la seva Diada.

Com diuen els trabucaires quan acaben els seus comunicats, SALUT i PÒLVORA. Tal com estan les coses, SALUT per a tots. La PÒLVORA per a ells, que sabran com emprar-la.

Per acabar, permeteu-me que empri un pensament d’un personatge extraordinari, Aristòtil. Ell, ja fa 2.300 anys deia: “No cal un govern perfecte; es necessita un que sigui pràctic”. Crec que avui encara és vàlid aquest criteri, o al menys, a mi m’ho sembla.