No em surten les paraules

Com puc trobar una manera de fer-te veure que t’estimo?

No trobo les paraules

No em surten les paraules
Cançó de F.R. David (Words don’t come easy)

Adéu Pep, fins ara, perquè tard o d’hora tots haurem de fer el mateix camí. Tu ja has arribat a la meta. Encapçalo aquest escrit en record a l’amic Pep Terradas amb aquests versos d’aquesta cançó que ell sabia que m’agradava molt. Ha passat molt de temps, ha plogut molt, des de la primera vegada que va sortir per antena. Em vas dedicar un programa de ràdio el dia del meu vintè aniversari i va sonar la cançó. Gràcies Pep. Em va fer una mica de vergonya, que el meu nom ressonés per les ràdios de la vila, però alhora em passejava feliç, contenta, afortunada perquè sabia que hi havia gent que m’estimava.

Pep, ens has deixat un buit, m’has deixat un buit. Feia temps ara que no parlàvem però vaig saber que t’havien operat. Ens trobàvem de tant en tant entre la plaça Sant Eudald i el carrer Sant Pere. Parlàvem dels fills i dels seus projectes i de les anades i vingudes de la vida. Feia molt de temps que havies marxat de la vila, però el teu respir no n’havia fugit i no en fugirà mai. Vas estar implicat molts anys a la vida cultural del poble, periodista dels mitjans, actor de teatre. Si seguim el fil d’aquesta història de la vila, Pep, sempre ens farem companyia. Els paisatges canvien, ressonen altres veus pels carrers, altres passes, però el pòsit d’aquells que hi heu estat s’hi perpetua. Sense vosaltres, no seríem. Bocins d’història de vida que ens arrenquen perquè n’hi ha que marxeu massa d’hora. Quan mirem l’horitzó, us trobem a faltar. Pep, no em surten les paraules per dir-te que t’enyorarem, no ens defugis.