Per qui no ho sap, aquest titular coincideix amb el títol d’una cançó que va popularitzar el grup musical català dels anys 60, Los Sírex. I no m’he passat a la temàtica musical, no dedicaré l’article a aquest grup de pop-rock ni a la lletra de la cançó en qüestió, que avui en dia segurament a algú li semblaria ofensiva i no tardaria a interposar una querella criminal al TSJC amb l’acusació de delicte d’odi. I segurament acabaria amb el seu cantant Leslie exiliat a Bèlgica o empresonat a Lledoners. Si no em creieu, podeu escoltar la cançó a les xarxes.

Tot just ara se n’adonen que a Espanya hi ha feixisme

Mentre escric aquestes línies, desconec el resultat de les eleccions a l’Asamblea de Madrid, però si les enquestes no enganyen, tot fa pensar que la guanyadora serà la candidata del PP Isabel Díaz Ayuso, una candidata que només de veure-la i escoltar-la, fa venir arcades. Si a aquesta li sumem la més que probable sòcia de govern, una altra perla, la candidata de VOX Rocío Monasterio, tindrem, si no canvia la cosa, la primera capital europea governada per l’extrema dreta.

Aquest fet ens hauria de fer reflexionar una mica a tots, i parlo especialment dels sectors progressistes que viuen més enllà del riu Ebre, que són d’efectes retardats. Tot just ara se n’adonen que a Espanya hi ha feixisme, un feixisme que estava camuflat en organitzacions nazis com Alianza Nacional o també dins el PP i C’s, però que ara, amb l’emancipació de VOX, han trobat el lloc ideal per sentir-se representats. Serà que des de l’1-O l’independentisme no ha advertit per activa i per passiva la presència d’aquests elements dins el principals òrgans de poder de l’Estat espanyol i de la seva impunitat d’acció, però com que ‘les pillaba lejos y no iba con ellos’, es van fer l’orni.

Com si els assassinats dels advocats laboralistes d’Atocha el 1977, el de l’estudiant Yolanda González el 1980 i el de Guillem Agulló el 1993 no fossin prou rellevants. Aquests fets van ser judicialitzats, però els culpables van estar pocs dies a la presó i alguns s’han presentat a llistes electorals. I, més recentment, el cas dels acusats amb sentència ferma de Blanquerna, que encara no han trepitjat les cel·les ni les trepitjaran mai. Però malgrat tot, sembla ser que aquests fets per l’esquerra espanyola són poca cosa. Això o han de menjar cues de pansa perquè tenen molt poca memòria.

M’ha semblat que des dels mitjans comunicació catalans, tant públics com privats, s’ha donat un protagonisme excessiu a la campanya electoral de l’Asamblea de Madrid. No podies engegar la televisió o la ràdio sense que parlessin del mateix, com si aquí no tinguéssim fets noticiables o com si el resultat de les eleccions afectés a la governabilitat de Catalunya.

Però el cert és que podria ser l’avantsala del que succeïrà en les properes eleccions generals, i ves a saber que no sigui amb la Ayuso de cap de llista i candidata a la presidència del ‘Gobierno’. Que en Casado es vagi preparant! Si el resultat és el que les enquestes prediuen, ens portarà a pensar que en les properes eleccions generals, el PP i VOX podrien sumar majoria absoluta i, en aquest cas, sense cap dubte, hi haurà un govern a La Moncloa a la que fins hi tot li podríem canviar el nom: ‘Moncloaca’. I això ho dic perquè tots aquests partits independentistes que encara defensen el diàleg, la negociació i l’amnistia o l’indult, vagin buscant una taula de diàleg que càpiga dins d’aquesta possible ‘Moncloaca’.