El plat de llenties

Els que ja són una mica grandets i grandetes, mínimament interessats o interessades per la política del nostre país, recordaran que permanentment els militants disciplinats d’Esquerra Repúblicana de Catalunya ens repetien als que érem militants de Convergència Democrática de Catalunya: “Us veneu per un plat de llenties”. Això era dia rere dia quan pactàvem amb el govern d’Espanya, fos amb el PSOE o el PP. Fins i tot ens ho varen dir quan es va fer el famós pacte del Majestic del 1996, el millor pacte que ha assolit mai el Govern de Catalunya amb el de l’Estat. En aquell acord es va suprimir el servei militar obligatori, es varen suprimir els governadors civils, es va aconseguir el traspàs de les competències de trànsit i, el més important, es va aconseguir que es passés del 15% de l’IRPF al 30%. És a dir, es va doblar i això eren molts diners aquells temps. Recordo que el senyor Arzalluz, llavors president del Partit Nacionalista Basc, referint-se a aquest pacte: “Ens han donat més aquests en 15 dies que el PSOE en 13 anys”.
Els bascos sense el teatre d’ERC, sí que han anat aconseguint millores econòmiques i competències com les de les presons, coses no menors
Doncs bé, amics d’Esquerra Repúblicana de Catalunya, entenc que ha passat prou temps en el que heu donat suport a la investidura del president del govern espanyol i suport en el dia a dia al Govern d’Espanya perquè us haguessin donat algun plat de llenties. Però que jo sàpiga, el senyor Rufián, molta gesticulació i molt de teatre, però no tenim ni plat ni llenties.
Per cert, els bascos sense teatre d’ERC, sí que han anat aconseguint millores econòmiques i competències com les de la gestió de les presons, coses no menors.
Per acabar, m’agradaria que amb el temps em demostressin que no tinc raó, creieu-me que estaria encantat!

