Tots recordarem les imatges de l’estiu passat de cims emblemàtics com la Pica d’Estats, el Pedraforca o el nostre Puigmal, que semblaven les Rambles.

Amb el desconfinament i la impossibilitat de viatjar a l’estranger i la idea d’aire lliure, salut i tranquil·litat de la muntanya, ens va portar a viure autèntiques massificacions en els espais naturals.

La limitació als accessos als espais més massificats s’ha vist com una necessitat. Cal preservar l’entorn. Però no és fàcil i ho hem de fer bé.

Les persones tenim dret a gaudir de la natura però ho hem de fer amb respecte i coneixement

Al Ripollès, concretament a Queralbs, aquest estiu es posa en marxa la regulació de la carretera de Fontalba i de Daió de Baix. La idea és limitar els cotxes amb un sistema de prereserva. La idea és molt bona però cal posar l’accent en la pedagogia perquè les persones que no puguin accedir amb el cotxe a Fontalba, no l’acabin aparcant a qualsevol lloc, ja que la possibilitat d’aparcament del poble de Queralbs és molt limitada per orografia.

I quan dic ‘qualsevol lloc’ vull dir que, com a pagesos, ens fa por que aquestes mesures suposin un augment de l’incivisme i que acabem pagant les conseqüències nosaltres: cotxes aparcats dins els nostres prats, deixalles, passos oberts, camins tallats, gossos deslligats, animals escapats, etc.

Les persones tenim dret a gaudir de la natura però ho hem de fer amb respecte i coneixement. Hem de saber on anem i què hi podem fer i què no.

El Ripollès és una comarca turística però això no és sinònim de parc temàtic. Hi vivim i hi treballem persones tot l’any i el turisme ha d’aprendre a conviure amb nosaltres. És imprescindible que el visitant surti de l’oficina de turisme o punt d’informació del Parc Natural amb tota la informació necessària perquè sigui conscient que accedeix a un territori viu, on es desenvolupen activitats econòmiques importants, on existeix la propietat privada i que s’ha de respectar.

En la conservació del paisatge i la biodiversitat a la nostra comarca hi té un paper indiscutible la ramaderia extensiva, és a dir, aquella que s’alimenta de pastures. Les eugues, les vaques i les ovelles que podeu veure quan aneu fer una excursió no són elements decoratius ni són mascotes que es poden tocar o abraçar per fer una fotografia. No són salvatges però, si es veuen amenaçats, us poden fer mal. Les deixalles que deixen a terra es poden convertir en una trampa mortal per als nostres animals. Si han vingut amb vosaltres, poden marxar amb vosaltres fins al contenidor corresponent.

La realitat de la nostra societat és curiosa: per una banda estem a l’era digital on tenim informació de tot i de tothom al moment, tenim consciència de l’emergència climàtica, ens posem a la boca cada dos per tres la paraula sostenibilitat... però, per l’altra, cada vegada hi ha menys cultura de muntanya i respecte cap al nostre entorn i cap a les persones.