Fem-nos lliures!

“Volem avisar la classe política: si s’imposa la disputa estèril entre partits, que no comptin amb Òmnium. Que parin els insults i linxaments entre els companys de lluita. Prou, de debò, prou!”. Aquesta era la contundència amb què s’expressava el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, en l’acte que dimecres de la setmana passada va convocar l’entitat a La Farga de L’Hospitalet. Una veu que s’alçava davant dels partits polítics independentistes, embrancats en una negociació que semblava encallada i que podia abocar Catalunya a noves eleccions. A la crida de Jordi Cuixart, s’hi afegia després la de la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzié. No sabrem mai exactament si això va influir en l’ànim dels negociadors, que el cap de setmana es van tancar per arribar a un acord, però és possible que tinguessin en compte aquestes opinions, que recollien un estat d’ànim força general en la societat catalana. Òmnium sempre ha dit (i Cuixart ho va recordar) que no li pertoca marcar l’agenda política ni substituir els partits. Per això s’ha mantingut al marge de les negociacions, però això no vol dir que en determinats moments d’especial gravetat no tingui el deure moral de fer sentir la seva opinió. I aquest n’era un.

 

Des de la societat civil mobilitzada non ens podem desentendre del que passi a Catalunya

 

 

 

 

 


Del que faci ara el nou Govern, en tindran la responsabilitat el president i els consellers. Però des de la societat civil mobilitzada no ens podem desentendre del que passi a Catalunya. Ara fa ja més de deu anys, va ser aquesta societat la que va accelerar els canvis. Novament, Jordi Cuixart marcava el camí a seguir en el mateix parlament de la setmana passada: “Només si som capaços de tornar a ocupar places i carrers, serem escoltats altra vegada”. Hi ha motius sobrats per fer-ho i l’evolució favorable de la pandèmia albira uns mesos en què les mobilitzacions podran anar tornant a la nostra agenda amb una plena participació. Siguem, novament, protagonistes de la nostra història. I com diu el lema que presidia la intervenció del president d’Òmnium, “Fem-nos lliures”.