Després de la victòria històrica de diputats i de vot directe independentista, ens toca celebrar que no s’hagi malbaratat aquest resultat i tinguem un acord de govern en aquest sentit. Després de la mobilització del 28 de febrer a la plaça de Catalunya i de la de diumenge passat a la de Sant Jaume, i després del paper de l’Assemblea per pressionar i alhora mediar i desencallar les negociacions, podem estar satisfets.

Ens toca ser crítics amb l’acord i amb les accions

Però com ens acostuma a passar a Catalunya, la celebració és continguda. Perquè un govern amb les mateixes forces independentistes ja el teníem i l’avanç cap a la independència de l’última legislatura per part del Govern ha estat pràcticament nul. És clar que hi ha hagut una pandèmia, però ens costaria molt dir que ha estat aquest fet el que ha parat una acció clarament independentista i preparatòria per a un trencament amb l’Estat.

A les concentracions que esmentava, no hi demanàvem un govern independentista, sinó un govern per la independència. La diferència és clara i, per tant, la feina de pressió política de l’Assemblea (o mediadora i desencalladora en aquest cas de negociacions) no s’ha acabat amb la formació de govern. I com hem de continuar?
Ens toca ser crítics amb l’acord i amb les accions. Vam analitzar-los els programes electorals, i les dues formacions (i també la CUP) coincidien amb diverses accions independentistes (com actuar amb sentit d’estat, potenciar a l’exterior una agència pública de notícies, cercar reconeixements internacionals, aprovar la llei catalana de bombers i de coordinació de cossos policials, descriminalitzar el dret de manifestació, eliminar els peatges...). Així que val més que no es pensin que tindran una legislatura com l’anterior, perquè la nostra feina no acaba aquí i exigirem avançar, amb aquests punts i amb més.