Aquest cap de setmana a Barcelona hi ha hagut més d’una atac homòfob. No hi ha dret. Els uns contra els altres. Sembla ser que la violència s’imposa davant del respecte. S’acabaran algun dia aquest tipus d’accions? Odis incompresos, gratuïts, que ens reboten davant dels morros. Estic llegint de Frantz Fanon, el seu llibre ‘Els condemnats de la terra’. S’hi reflecteix el rebuig d’unes persones, només perquè altres puguin sentir-se més poderoses. Fanon ens parla de la capacitat que té l’ésser humà d’imposar-se davant d’altres homes sense cap justificació, menystenint llengües, cultures, religions, paisatges, pensaments, sexualitat, raonaments. Vet aquí que n’hi ha que neixen amb estrella i altres amb esquella. Fanon parla dels colonitzats i dels colonitzadors. El llibre es va escriure fa 60 anys però continua essent vigent. Les violències que hi exposa són el mirall de les múltiples agressions que podem trobar al costat de casa.

Sembla ser que la violència s’imposa davant del respecte

Si entenem que el món colonitzat és un món dividit en dues parts, també veiem que en el nostre primer món, les fronteres de la incomprensió i l’estigmatització són el plat del dia. Vivim en un món compartimentat perquè s’assenyalen i es fereixen les persones que es consideren diferents. Vet aquí els atacs homòfobs a Barcelona i al món, i els atacs racistes, i les vexacions als sense sostre i el tracte a la immigració il·legal. No hi ha comprensió, ni empatia. Tampoc ens hi ajuden els mitjans de comunicació, que en el seu relat suposadament literal i objectiu no ens estimula ni a reflexionar, ni a qüestionar-nos sobre la situació de moltes persones, obligades a viure en la misèria i la marginació.

La ciutat del colonitzador es dibuixa neta i il·luminada, habitada per aquells que tenen bona fama i la del colonitzat sempre s’ha dibuixat bruta i ennegrida, habitada per aquells que no tenen bona fama. Més enllà d’aprendre tot el mal que han fet les colonitzacions, arraconant i maltractant la població dels colonitzats, si volem avançar per millorar, aquells que encara podem, hauríem d’ajudar a entendre l’acceptació de tot tipus de diversitat. Per fer-ho, necessitem la complicitat dels mitjans i polítics i a vegades aquest darrer pas no sempre és fàcil. Quan aprendrem a viure sense sentir-nos ni colonitzats ni colonitzadors de res?