Quan l’administració que ens representa no respon...


Responsable del sector boví de carn de la Unió de Pagesos i Representant de Dones de la Unió de Pageos.
Des de totes les institucions ens obliguen a fer les gestions burocràtiques telemàticament. La situació de pandèmia ha accelerat el que, tard o d’hora, se’ns hagués acabat imposant. És còmode i ràpid. Estalvia temps i diners però, no és més eficaç si l’administració a la qual ens dirigim no respon com ho ha de fer.
Quan fem una petició a un ajuntament mitjançant un correu electrònic o instància, tan sols per educació, ja no parlo per professionalitat, qualsevol ciutadà, es mereix una resposta.
Que la gestió telemàtica no es converteixi en l’excusa perfecta per allunyar
Doncs això no passa en alguns pobles de la nostra comarca. Som una comarca de muntanya, amb uns 20.000 habitants. Format per municipis petits que els fan gran les persones que hi vivim. Ens coneixem tots. Ens saludem quan ens trobem, ens ajudem quan fa falta, coneixem les diferències entre veïns i ens entristeixen els conflictes que podem tenir entre nosaltres.
Cada municipi té el seu ajuntament i al capdavant hi ha veïns que hem escollit democràticament, moltes vegades més per afinitats personals que no per simpatia política.
Alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores que pensem que, és el seu amor al poble i a les persones que hi vivim, el que els porta a dedicar el seu temps a treballar per la governança municipal.
L’opinió ens canvia quan sol·licitem informacions com a ciutadans o com a entitats que representem i van passant els dies, les setmanes i els mesos, i no arriba cap resposta. D’això se’n diu mala educació, prepotència, falta de respecte, menyspreu i molt, molt poca seriositat i responsabilitat.
Quan s’assumeix un càrrec de responsabilitat, això comporta deures i obligacions, i, al meu entendre, pocs drets, ja que, per sobre de tot, ens han escollit per representar, ajudar i defensar la gent que confia en nosaltres. Ens devem a ells.
El que es creu que el càrrec serveix per fer i desfer subjectivament, no es mereix el lloc que ocupa.
Si des d’una administració, un departament, un centre d’atenció primària, un sindicat... no ens contesten les nostres peticions, no podem callar i fer veure que no passa res.
Sigui qui sigui, qualsevol persona que no vol fer la seva feina, hem d’exigir que la faci. Que la gestió telemàtica no es converteixi en l’excusa perfecta per allunyar, encara més, les persones i que es prenguin decisions que ens afecten als ciutadans sense poder ni expressar la nostra opinió o dubtes.
