El dia 3 de juliol commemorarem els 150 anys del naixement de Tomàs Raguer i Fossas, un dels ripollesos més il·lustres de la nostra història.

La vila l’ha homenatjat en diferents ocasions: una cèntrica plaça porta el seu nom, així com una escola d’infantil i primària. No sé si, malgrat aquests reconeixements, la població el té conegut i present tant com es mereix. A títol d’exemple, malgrat que a l’Enciclopèdia Catalana hi ha una entrada amb la seva biografia, i que Agustí Dalmau i Font en va fer una sinopsi als Annals del 2009-2010, no figura en un lloc actualment tan consultat com és Viquipèdia. A títol d’anècdota, revelaré que un altre insigne personatge ripollès, el pare jesuïta Francesc Colí, amb nom a la llista de carrers, tampoc hi és en l’edició catalana, i en la castellana hi figura com a Francisco Colín. Algun dia ens hi hauríem de posar.

Tomàs Raguer i Fossas, un dels ripollesos més il·lustres de la nostra història

Tomàs Raguer, fill del metge i erudit ripollès Eudald Raguer i Batlle, fou farmacèutic de Ripoll des de 1889 i no gaudí d’una vida familiar afortunada. Enviudà als 4 anys de casat, i els dos fills que tingué moriren als 3 i 6 anys amb pocs mesos de diferència. Esmento aquests detalls ja que, en una conversa que fa dècades vaig mantenir amb Daniel Maideu i Auguet, me’ls va destacar com a força determinants a l’hora de deixar de banda la seva professió i esmerçar gran part dels seus esforços en l’arxivística, la història i el folklore, en els quals probablement hi trobava una manera de reconfortar l’ànim.

Raguer fou l’impulsor de dues de les iniciatives ripolleses més remarcables dels segle XX: L’Arxiu-Museu i la revista Scriptorium. L’actual Museu Etnogràfic de Ripoll, tal volta el nostre equipament més valuós després del monestir, nasqué del seu treball a l’hora de recopilar documents especialment de l’arxiu parroquial de Sant Pere, i objectes, amb la complicitat d’algunes de les personalitats més rellevants de la cultura catalana de l’època: Rossend Serra i Pagès, Joan Amades, Joan Rubió i Bellver, Josep Puig i Cadafalch entre molts altres. Comptà amb la complicitat de la població i fou el primer museu etnogràfic de Catalunya. No en debades, les seves actuals instal·lacions van merèixer el Premi Nacional de Cultura l’any 2012 en patrimoni cultural.

Respecte d’Scriptorium, creat conjuntament amb el ja esmentat Daniel Maideu, figura en les nostres hemeroteques com una de les mostres de literatura cultural més sòlides que tenim. Seria excessivament prolix esmentar els nombrosos col·laboradors que tingué i la qualitat dels temes tractats. En ella, i quasi mensualment, Raguer hi publicava un article. No fou autor de cap llibre, però sí d’unes 150 aportacions, molt interessants totes elles, que fan especial referència al Museu, l’Arxiu, la història de la vila, els seus carrers, les cases de pagès i una llarga, erudita i amena exposició de qüestions relatives a Ripoll, encara avui agradabilíssimes de llegir.

Tomàs Raguer fou honorat amb la medalla d’or del Centre Excursionista de Catalunya l’any 1934 i amb la Creu d’Alfons X el Savi l’any 1944. Home de tarannà catalanista i conservador, tingué també una certa rellevància política. Crec que en aquest 150 aniversari, cal que la població se’l faci seu un cop més i el conegui millor.