“Seguim demanant la llibertat de Jordi Cuixart i que l’Estat espanyol deixi de vulnerar drets fonamentals”

Ed O’Donovan

Irlanda, assessor de

la Relatora de Drets

Humans de l’ONU.

La setmana passada, es va presentar al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) el recurs de Jordi Cuixart contra l’Estat espanyol, a qui s’acusa d’haver violat els seus drets fonamentals. Drets com el de la llibertat d’expressió i de manifestació. Hem vist tombar tants recursos des dels tribunals espanyols que aquest nou pas ens pot semblat un més en el llarg camí judicial. I no és així. El recurs del president d’Òmnium Cultural pot marcar un abans i un després en aquesta via que vol demostrar que l’Estat persegueix i condemna unes persones pel seu posicionament polític, fet impropi d’allò que ells anomenen una ‘democràcia consolidada’. El front internacional que es va aplegar a Estrasburg en la presentació del recurs era sòlid i molt ampli, amb ONG’s, institucions i persones a títol individual donant suport al document jurídic (íntegrament en català) presentat per l’advocat internacional d’Òmnium, Olivier Peter. “Condemnar i empresonar un líder de la societat civil en ple segle XXI no és un cas aïllat o innocu”, deia en aquest mateix acte el vicepresident de l’entitat, Marcel Mauri. I és que al cas de Cuixart li dona més força encara el fet de què no ha estat mai algú amb responsabilitats de govern ni de partit polític, sinó el representant d’una associació cívicocultural, la més gran d’Europa en aquest àmbit. 

A Estrasburg no s’acaba, el camí, sinó que tot just hi comença

La feina que s’ha fet fins arribar aquí és de les que no es veuen fins que arriba el MOMENT: donar a conèixer el cas a nivell internacional, teixir les complicitats per al suport de la causa i, sobretot, articular bé el recurs des del punt de vista jurídic. I tot això és possible, al capdavall, gràcies als socis d’Òmnium. A Estrasburg no s’acaba, el camí, sinó que tot just hi comença: “Anem a evidenciar que Cuixart és un defensor de drets humans represaliat pel seu compromís amb la defensa de la democràcia i el dret a l’autodeterminació dels pobles”, va dir Marcel Mauri. El dia que acabi aquest procés amb la condemna de l’Estat espanyol, fet del que estem convençuts, hi hauran guanyat no només Jordi Cuixart o Òmnium Cultural, sinó Catalunya i la democràcia. 

D’aquí a pocs dies, entrant al Principat per la nostra comarca, arriba la Flama del Canigó. Un símbol de persistència de la nació i la cultura, i també ho va ser en el seu moment –en ple franquisme encara– de superació d’una frontera imposada. Amb la mateixa voluntat de persistència, i superant ara la frontera d’un Estat on no es pot trobar justícia, el cas de Cuixart entra en una fase definitiva. Ha arribat l’hora d’Europa.