Sabut és que les dates acabades en zero o en cinc sempre són les escollides per commemorar esdeveniments, per tant no és d’estranyar que la comunitat educativa de l’Institut Escola Mestre Andreu de Sant Joan de les Abadesses hagi aprofitat aquest primer decenni de vida per celebrar-ho de manera adient. En paraules de l’alcalde, sr. Ramon Roqué «és un motiu important de celebració per a tota la comunitat educativa haver assolit el ple funcionament i consolidació d’un centre que inclou les tres etapes educatives de l’educació obligatòria -infantil, primària i secundària- amb un claustre de professorat comú i un mateix equip de gestió per a tot el centre».

Val a dir que l’IE santjoaní, conjuntament amb els creats a Verges, Lloret i Besalú, va ser dels primers de la demarcació de Girona i dels primers de tot Catalunya; a dia d’avui a la comarca en tenim un altre, el Joan Triadú de Ribes de Freser, de creació recent.

Què és, però, un Institut Escola? Ve definit com la integració de l’educació infantil, la primària i la secundària en un mateix centre, on es disposa d’autonomia pedagògica per impulsar els projectes educatius i capacitat organitzativa i de gestió de recursos.

Un quefer metodològic que té com a fita la de formar i acompanyar l’alumnat en el seu camí d’aprenentatge, de creixement i de maduresa

Un repte gens fàcil de tirar endavant, ja que a les dificultats pròpies del dia a dia de qualsevol centre educatiu s’hi afegeixen les derivades de la gestió única que comporta el fet de tenir alumnat que va de P3 fins a 4t d’ESO. Es tracta, com no pot ser d’altra manera, d’una realitat polièdrica, amb dinàmiques diferenciades, inquietuds i interessos diversificats, cert, però també – i aquí rau, al meu entendre, la riquesa i els avantatges d’un IE– amb una heterogeneïtzació estimulant per trobar una línia d’ensenyament i un fil pedagògic comuns, cosa que permet l’eclosió d’un quefer metodològic que té com a fita la de formar i acompanyar l’alumnat en el seu camí d’aprenentatge, de creixement i de maduresa per arribar a ser uns ciutadans amb un innegable compromís ètic i cívic en el marc d’una societat democràtica com és la nostra.

I encara una altra pregunta: quines són les tres potes de l’escambell del projecte educatiu de 3 a 16 anys? La primera, la de la innovació pedagògica, estar al dia amb les noves tecnologies i dels nous corrents de renovació; la segona, la de la cohesió de tota la comunitat educativa avançant cap a la mateixa direcció; la tercera, la del sentiment de pertinença al centre i al poble, car un IE, a part de ser una idònia per satisfer les necessitats educatives de pobles com el nostre, evita la diàspora de l’alumnat cap a poblacions més grans (Ripoll) a l’hora de cursar els estudis secundaris obligatoris.

Fent una breu pinzellada històrica, cal citar dos consellers d’Ensenyament; l’un és Ernest Maragall, gran valedor de la implantació dels institut escola arreu del territori nacional català just ara fa deu anys, i l’altre, Irene Rigau, ja que sota el seu mandat, el 2014, s’enllestí i aprovà l’avantprojecte de construcció del nou IE a la Coromina del Bac, resultat de la fusió de la SES Sant Joan de les Abadesses amb el CEIP Mestre Andreu en un únic centre escolar i que havia d’aplegar sota el seus sostres, repeteixo, totes les etapes de l’ensenyament obligatori de la vila. Dels edificis previstos en l’esmentat avantprojecte, només s’ha bastit el que es contemplava en la primera fase, això és, les ales que aixopluguen l’aulari de l’ESO i els despatxos... És d’esperar que d’aquí a poc temps es pugui completar la segona fase amb les ales que falten d’Educació Infantil i de Primària.

Feia esment, en unes línies precedents, dels problemes del dia a dia en un centre amb la casuística d’un IE, a part de les reticències que moltes famílies mostraren de bell antuvi quan se’l va dir que els seus fills/es cursarien, d’ara en davant, l’ESO a la vila en lloc de Ripoll, atès que es partia absolutament de zero. Sortosament les dificultats i l’èxit de l’establiment de l’IE en general i de la secundària en particular, el venen a materialitzar tant el nou edifici que l’allotja, inaugurat el 25 de gener de 2019 pel conseller sr. Bargalló, com el monument «Enaltiment de l’estudi», de l’escultora Rosa Serra que, sota el lema Sapere Aude, (=Atreveix-te a saber) en dignifica l’entrada. Ara només cal esperar que ben aviat tot l’edifici estigui construït i que el projecte educatiu comú i unitari que comporta un IE sigui una realitat tangible.