Som davant d’una victòria del processisme català. Els partits estan a punt de passar-se el joc, el joc dels disbarats.

Que no ens tornin a enganyar, els indults als polítics presos han arribat i han arribat vestits de victòria, quan en realitat no són res més que la signatura del manteniment de la colonització a la qual estem sotmesos. Han negociat mantenir la cadira, no perdre-la, però s’han deixat pel camí tot allò que ens fa ser catalans. A canvi d’aquesta cadira, en una fictícia taula de diàleg i en una administració sense poder, ens queden uns vint anys de llengua, de tradició i de cultura. De nació, en resum.

No són res més que la signatura del manteniment de la colonització a la qual estem sotmesos

Hauran indultat la rendició, el llaç groc. Ja van aconseguir deixar la independència per cridar “llibertat”, desar l’estelada pel llacet. Ens vendran que l’estat ha hagut de respectar els criteris d’una Europa que suposo que ja té una alta graduació de miopia de tant temps que fa que ens mira sense aclucar cap dels dos ulls. Ens vendran que els indults són el primer pas cap a la reconstrucció de l’espai independentista, quan són l’últim pas per aniquilar del tot el somni. Ens vendran que són una victòria jurídica, quan són l’última pedra damunt de la Llei de Referèndum i de Transitorietat. Ens vendran que són part de l’alliberament, mentre quedaran milers d’encausats sense cap altaveu mediàtic patint la repressió, l’espanyola i la dels tant nostrats polítics. Ens vendran que són el que la majoria del poble de Catalunya reclamava, quan la realitat és que la gent reclamava esdevenir un país lliure. Ens vendran que la lluita és llarga i que ara serà més fàcil continuar-la, quan en realitat la lluita és lliure des de fa tres segles. Ens vendran capacitat de decisió i de resposta ràpida, quan en realitat només ens intentaran manipular amb el seu progressisme que ens fa perdre tot valor i tota virtut. Ens vendran tantes i tantes mentides que caldrà recordar, en algun moment, que de veritat només n’hi ha una: Catalunya és una nació ocupada que deixarà de ser fins i tot nació perquè així ho han signat aquells que la governen.

Catalunya no pot ser indultada. Catalunya només pot ser lliure i la llibertat no és un indult pactat amb l’amo. La llibertat és esdevenir amo d’un mateix pel simple fet de ser un mateix.