Sempre he sigut crític amb les paraules «ho tornarem a fer», com si tornar a fer el que no sabem encara, fos la solució de tot plegat. He manifestat un munt de vegades que no cal tornar a fer res, simplement s’ha d’acabar el que es va començar i es va deixar a mitges l’octubre 2017. De la mateixa manera que per la part espanyola no ho estan tornant a fer, sinó que continuen i continuaran fent l’únic i el millor que saben fer: reprimir i oprimir.

La prova més evident que ho segueixen fent és que el passat 13 de juny es va fer un aquelarre feixista a la plaça Colón de Madrid, com no podia ser d’altra manera, sempre de cara al sol. Aquest aquelarre és la repetició del que es va fer el febrer del 2019 al mateix lloc, amb la diferència que no hi va haver la foto conjunta de les tres forces de dreta i extrema dreta assistents, no sigui que es facin ombra entre elles que, com tots sabem, per sortir bé a les fotos, el sol ha de donar a la cara.

Continuen i continuaran fent l’únic i el millor que saben fer: reprimir i oprimir

Un altre aspecte a senyalar és que, sobre el paper, la convocatòria no va ser tan massiva com la de fa dos anys. Això molts periodistes i opinadors  d’aquí i d’allà ho han destacat com un element positiu i jo no ho tindria tan clar. Recordem que a les manifestacions de cada 11-S, si hi havia 100 persones menys que l’any anterior, la premsa espanyola ja deia que l’independentisme estava acabat i que havia perdut força. Soc del parer que la manifestació va ser menys nombrosa, no per l’escàs poder de convocatòria de la impresentable de la Rosa Díez o dels partits enemics de la llibertat i la democràcia, sinó més pel fet que encara hi ha una mica de recel a la pandèmia i que aquesta vegada no hi van haver autocars gratuïts des de diferents punts de l’estat amb «la bolsa con el bocata de calamares y la botella de calimocho», el tot inclòs típic del manifestant «nyordo».

Una altra clara prova que ho continuen fent l’hem tingut en diversos fets d’aquestes darreres setmanes. El tribunal «inquisidor de cuentas» embarga la pensió i els estalvis de l’exconseller d’economia Andreu Mas-Colell, com si fos un activista radical precursor de l’independentisme. A l’exconseller Miquel Buch, la fiscalia li demana sis anys de presó, juntament amb sergent dels Mossos Lluís Escolà, pel servei d’escorta del president Puigdemont. L’activista badaloní Marcel Vivet ha estat condemnat sense proves per l’audiència de Barcelona a cinc anys de presó per protestar contra la manifestació del sindicat d’extrema dreta «xusmapol». I no voldria passar per alt les tres mil persones encausades per diferents motius, que de ben segur en els propers dos anys de «diàleg» seguiran augmentant. Cal remarcar també que en algunes d’aquestes acusacions, la Generalitat està personada com acusació particular.

No puc deixar de banda la visita que va fer el monarca espanyol al Cercle d’Economia de Barcelona, no per la visita en concret, tots sabem que Catalunya no té rei, és pel «paperot» que va fer el president Aragonès en tot aquest assumpte. Si el president de la Generalitat creu que no ha d’anar al sopar amb el monarca per tot el que representa com institució sorgida del franquisme, pel discurs del 3-O o pel que sigui, doncs que no hi vagi i assumeixi les crítiques de tota la premsa monàrquica i espanyolista. I pel contrari, si creu que hi ha d’anar perquè pot ser positiu per Catalunya en matèria econòmica, doncs que hi vagi, i que també aguanti tot el que li caurà des dels sectors independentistes. Però dir que no vas el sopar, delegar l’assistència del conseller Puigneró, que després diu que no hi anirà al·legant que té altres compromisos, després delegar a la consellera Vilagrà i acabar fent-se la foto amb el monarca…, com molt bé va dir en el seu dia el president Josep Tarradellas, en política es pot fer de tot menys el ridícul.