Fins fa aproximadament 300 milions d’anys, la major part del planeta es trobava sota un règim climàtic calorós i molt humit que va permetre el desenvolupament d’àmplies àrees de vegetació. Al Ripollès, és el moment que a la zona que actualment ocupa el terme municipal d’Ogassa hi predomina un medi pantanós on les principals espècies vegetals n’eren els ancestres de les actuals falgueres i cues de cavall, entre altres. Aquest període geològic s’anomena Carbonífer i va durar uns 60 milions d’anys. És l’etapa on proliferen els grans boscos amb un arbrat que supera els 30 metres d’alçària i que finalment queda enterrat i conforma els futurs jaciments de carbó estesos arreu del planeta. A Ogassa, configuren les futures mines d’hulla que s’extreu als segles XIX i XX.

La capacitat extractiva de la conca minera d’Ogassa comporta que l’any 1838 s’iniciés l’explotació industrial de les mines, fet que va comportar l’arribada del tren a Sant Joan de les Abadesses l’any 1880 i que es desenvolupés una marcada activitat econòmica i social a l’entorn de l’actual barri de l’Estació. Un ramal que arriba fins a l’estació de Toralles i que, des d’aquell punt, es desenvolupa tot un complex sistema que permet carregar i descarregar les vagonetes de carbó i material divers.

Així mateix, aquesta àrea és també important per una altra activitat extractiva, la cimentera. Les roques calcàries dipositades fa més de 55 milions d’anys quan la zona fou ocupada per un mar, precursor del futur Mediterrani, el Tetis, i sobreposant-se als sediments anteriorment dipositats, entre altres els del Carbonífer, permeten extreure-les i desenvolupar milions d’anys més tard, una activitat econòmica a l’entorn del ciment.

Descobrir el patrimoni geològic del Ripollès és una assignatura pendent

Aquest patrimoni geològic, econòmic i social -són moltes les persones que encara hi tenen un vincle viscut i moltes les vivències enregistrades- lligat a l’entorn del carbó, el ciment i el tren i que té com a protagonistes principals els municipis d’Ogassa i de Sant Joan de les Abadesses i, en primer lloc, els seus veïns i les seves veïnes, és el que es pretén recuperar i posar en valor amb el conveni de col·laboració entre ambdós ajuntaments, signat al gener d’enguany. Un autèntic repte comarcal.

Són moltes les iniciatives que s’han anat duent a terme a Sant Joan de les Abadesses al llarg dels últims 20 anys. La transformació de l’antiga zona per on traçava la via del tren, ocupada ara per la via verda del Ferro i el Carbó; la recuperació de l’antiga estació de Sant Joan, transformada amb el restaurant de la Ruta del Ferro; la posada en marxa de l’alberg municipal, a les dependències de l’antic magatzem ferroviari; o la consolidació de l’Antiga Estació de Toralles, en són alguns exemples.

Per la seva banda, l’Ajuntament d’Ogassa ha pogut iniciar la recuperació de l’estructura de la torre del director i de les oficines, ha avançat perquè fàbrica dels pans de carbó esdevingui l’actual museu miner, recuperant sigil·losament elements representatius del passat extractiu  i  ha preservat el traçat de les mina Dolça, entre altres accions destacades.

Amb l’arribada del segon decenni del segle XXI es produeix un nou punt d’inflexió i la signatura del conveni entre els ajuntaments d’Ogassa i de Sant Joan de les Abadesses i sota la marca turística “Malatosca – Surroca”, es pretenen establir les bases principals per recuperar de forma ambiciosa el patrimoni miner, cimenter i ferroviari de casa nostra i, per a molts, desconegut i inaccessible. Redescobrir, recuperar  i posar en valor els entorns de les antigues estacions de ferrocarril Sant Joan Abadesses i Toralles, del molí i el gorg Malatosca; les cimenteres de can Benet i de can Balaguer; les mines Dolça i del Pinter, així com tot el patrimoni extractiu conformat per la fàbrica de pans, el molí miner o el pla inclinat, són alguns dels àmbits que es pretenen actuar. Descobrir el patrimoni geològic del Ripollès és una assignatura pendent que amb aquest conveni pot avançar decididament com a un veritable revulsiu turístic i econòmic que ha de fer justícia a la memòria social i històrica que el carbó, el ciment i el transport han representat per Ogassa i Sant Joan de les Abadesses.