Que no us enganyin els “indults”, la repressió és i serà cada cop més forta

Just la setmana en la qual els presos polítics més famosos han sortit de la presó, potser podríem començar a pensar que la repressió no pot anar més enllà i que l’Estat espanyol està afluixant, encara que sigui per pressions de la Unió Europea. Però no és ni de bon tros així. De fet, fixeu-vos que ja no dic ni que els presos hagin estat indultats, ni que hagin sortit tots, perquè recordem que per exemple Dani Gallardo i tants d’altres encara hi són, i recordem també que el que tenen alguns no és un indult, sinó una espècie de llibertat condicional.

 

No ens deixem enganyar. Aquest mateix mes de juny, tretze estudiants del SEPC han estat jutjats per suposadament cremar un únic contenidor i per manifestació il·legal en una marxa estudiantil per reclamar una rebaixa de les taxes universitàries el març del 2017. És el cas de ‘La pública a judici’ i s’enfronten a vuit anys i mig de presó per cap. També fa poc que hem conegut la sentència de Marcel Vivet de cinc anys per suposadament tocar amb un pal un canell d’un Mosso que no va resultar ferit.

 

Ells no pararan i només la independència ens durà a la fi de la repressió

 

 

 

 

 

Els dos casos, a més, tenen un element en comú: cap d’aquests joves va ser detingut a la manifestació per cap aldarull o agressió. Tant els estudiants de ‘La pública’ com en Marcel Vivet van ser perseguits a posteriori per la seva militància independentista i detinguts com a cap de turc sense cap imatge ni identificació clara de ser al lloc dels fets dels quals se’ls acusa.

 

Però no acaba aquí, no només acusen els militants de base sense proves, sinó que diversos alts càrrecs (per exemple del Diplocat o l’exconseller Mas-Collell) també afronten diverses penes i confiscacions de béns per només ser pròxims al procés. I encara més, ens hem començat a trobar diversos dirigents de l’Assemblea que després d’un acte degudament comunicat i sense accidents són seguits, aïllats i identificats pel sol fet d’haver-hi participat. Tot això és nou, i és del mateix mes en què Pedro Sánchez diu que fa gestos de concòrdia.

 

Però ni acaba aquí ni acabarà aquí, perquè seguiran sortint sentències del 2018, 2019... També aquest mateix mes diversa gent (alguns del Ripollès) han seguit anant a declarar al jutjat de Figueres pels talls a la Junquera. Ens trobem amb el mateix motiu que els estudiants de ‘La pública a judici’, una manifestació, encara que inclogui un tall d’una carretera, no és il·legal, i així ho recull la jurisprudència europea i no s’hauria d’acusar a ningú per aquest fet.

 

Per tant, el camí segueix, perquè ells no pararan i només la independència ens durà a la fi de la repressió.