Hem acomiadat fa pocs dies una altra promoció d’ESO. No n’hi ha dues d’iguals. La d’aquest any ha sigut molt especial. Fa quatre anys vam tenir la sort de conèixer l’Alba. Durant tots aquests cursos ha vingut a compartir unes hores d’escolarització cada setmana amb nosaltres. Aquest darrer any la pandèmia ens ha obligat a veure’ns a través de la pantalla, però, també, ha sigut genial.

L’Alba té un llenguatge diferent, no llegeix, no sabem ben bé què pensa a cada moment, però sí que gesticula, té una mirada encisadora i sap transmetre una calma i una alegria alhora que s’encomana a l’instant. Quan és feliç es posa la mà al cap i t’ho fa saber. Riu i et clava els ulls amb tanta força que et roba el cor en pocs minuts.

La inclusió no són discursos, ni paperassa, ni declaracions d’intencions i de bona voluntat

L’Alba ens ha fet entendre que la inclusió no són discursos, ni paperassa, ni declaracions d’intencions i de bona voluntat. La inclusió ens la fem nostra quan comprovem la forta capacitat  que tenen persones com ella per ajudar-nos a posar paràmetres a les prioritats de la vida. Senzillament, copsem que amb elles rebem més que donem. Ras i curt.

Veure com entendre això ha canviat la vida d’uns adolescents és molt emocionant. Per a mi, una de les millors experiències com a docent i, com a persona.  Han fet amb naturalitat el que encara per molts adults és una excepcionalitat. El tracte proper, compartir rialles, fer-se selfies i posar-se el birret alhora. N’han après sense adonar-se’n i s’han adonat que l’aprenentatge els ha fet millors.

El gran afecte que transmet l’Alba o en Josep de l’Esther o el de tantes altres persones de capacitats diferents és un afecte GEGANT. I ens fan entendre que la diferència hi és sempre, en cada un de nosaltres, i que saber gestionar-la ens fa millors i més feliços.

Hem acomiadat una promoció. Birrets i rialles… i la certesa que la presència de l’Alba ens ha fet créixer a TOTS. Gràcies!!!