Potser és perquè escric aquestes línies el dia que sumo una volta més al sol, però m’ha donat per divagar sobre decisions imperfectes, matisos, equilibris. El famós discurs de “no tot és blanc o negre”.

A qui estimes més, al papa o a la mama? És l’exemple perfecte d’elecció impossible, segurament la primera a què ens enfrontem a la vida quan un adult amb mala bava, o ganes de provocar algun trauma, ens formula. Però la vida n’és plena de situacions que ens posen en conflicte, que ens obliguen a definir una posició.

La vida n’és plena de situacions que ens posen en conflicte, que ens obliguen a definir una posició

En política, la manera de respondre a una sola pregunta ha definit l’ampli ventall de posicions ideològiques en democràcia: què és prioritari, la llibertat o la igualtat? Però no cal anar a un nivell tan teòric, tenim exemples pràctics ben a prop i actuals. La CUP es fractura tot sovint quan ha de decidir entre prioritzar l’eix ideològic o el nacional. ERC ha obert un nou escenari intern: partit independentista o partit hegemònic? La llei Trans obre un cisma en el feminisme a l’haver d’escollir entre identitat i igualtat.

En moltes d’aquestes preguntes que respondríem “les dues!”, el problema és quan hem d’escollir una opció per sobre l’altra. Quan hem d’intentar fer un joc d’equilibris, que ens obliga a definir-nos, a posicionar-nos. Hi ha qui s’ubica radicalment en blanc o negre, qui busca l’equilibri i qui es queda enmig sense escollir. Posicionar-se sempre pot ser revolucionari, fins i tot en un joc d’equilibris, ja que, a vegades, la radicalitat absoluta més que revolucionària pot ser totalitària. Per contra, la no elecció, l’equidistància, és tot el contrari de l’equilibri. És defugir la responsabilitat de definir una postura.

Al Ripollès tenim molts d’aquests debats complexos oberts, generalment entorn de la dicotomia entre riquesa i sostenibilitat: el bike park, els JJOO d’hivern, Mercadona o comerç local, etc. Hi ha qui té una posició radicalment clara de què prioritzar, n’hi ha que busquen un model equilibrat amb preponderància d’un valor sobre l’altre. Malauradament, ens governen els equidistants.