L’ésser humà no ha de ser egoista amb la qüestió de l’eternitat. No ha de donar voltes a allò que li pot passar, si no a allò que serà dels que queden i dels que vindran.

Juan Tomàs Ávila Laurel

Si preguntem on és Annobon, molta gent no ho sabria i vet aquí que és una petita illa de Guinea Equatorial a l’Oceà Atlàntic. Fins fa cinquanta-dos anys formava part de la colònia espanyola i s’havia d’anomenar com una província més d’Espanya. Juan Tomàs Ávila Laurel és un escriptor guineà que l’any passat, quan la pandèmia ens va deixar respirar una mica, va ser a Queralbs dins del film festival Terra Golluts per presentar la pel·lícula de Marc Serena de la qual n’és el protagonista: ‘El escritor de un país sin librerias’. La pel·lícula no ensenya res de bo i alhora ens desconcerta perquè ens adonem de realitats que desconeixem. Mostra la vida de l’antiga colònia espanyola, abandonada de la mà de Déu i en mans del dictador Obiang. La pel·lícula volta per Espanya, ara s’ha presentat a les Illes Canàries i la cita de l’encapçalament la diu l’escriptor a la Contra de la Vanguardia. Després del visionament de la pel·lícula sempre hi ha algú que demana que podem fer per Guinea Equatorial. Moltes famílies catalanes de bé també es van enriquir a la colònia del cacau. Juan Tomàs respon que el que hem de fer és aquí, si lluitem contra les polítiques corruptes de les metròpolis, se’n beneficiaran les antigues colònies. Per Juan Tomàs és molt important pensar en els que vindran.

Sort en tenim de les xarxes culturals per donar vida als mons desconeguts i arraconar les ignoràncies

Sort en tenim de les xarxes culturals per donar vida als mons desconeguts i arraconar les ignoràncies. El petit racó del Ripollès també és un transmissor cultural. Aquesta pandèmia sembla que ens vulgui enclaustrar a tots nivells i no ens ho podem permetre. Cal inventar maneres per crear i no caure en l’oblit, en el desconeixement, en els fakes de les xarxes digitals. Ens cal el contacte humà per compartir el retorn més espiritual de la comunicació. Saber escoltar els silencis de les converses. Saber mirar-nos als ulls per entendre’ns. Saber que entre Annobon i Queralbs tenim coses a dir-nos.