De veritat algú pot creure que la solució contra el canvi climàtic és només la reducció del consum de carn? Doncs per què només centrem el debat en aquest punt? Si realment la preocupació fos el medi ambient, posaríem el focus en molts altres sectors: energia, transport, lleure, consum, etc.

Els silencis contribueixen a la desinformació i a la complicitat

El debat no pot ser menjar carn o no. L’OMS fa una recomanació molt clara i tots hi estem d’acord. El debat ha de ser: quina carn? El que necessitem és una defensa ferma per la ramaderia arrelada al territori. La que contribueix a l’equilibri i gestió territorial i produeix carn de poltre, de vedella, de xai, de cabrit, de pollastre, de porc, etc. sana i segura. Complint totes les normatives de benestar animal, traçabilitat, sanitat i sostenibilitat que ens exigeixen, tal com ha de ser. Vull recordar que les lleis de seguretat alimentària, benestar animal i sanitat que estem complint a la Unió Europea són les més restrictives de tot el món i, l’administració catalana moltes vegades va a un pas més enllà, exigint encara més, cosa que no sempre hi estem d’acord perquè ens fa menys competitius i viables. Però, com a consumidors, si de veritat us preocupa la vostra salut i la sostenibilitat, és bo que ho sapigueu perquè és garantia per vosaltres. La hipocresia política es fa evident quan, per una banda, volen manipular l’opinió pública fent un discurs populista per aconseguir vots entre la població jove desinformada i que li costa poc creure que la filosofia vegana i animalista radical és molt “cool” i, per l’altra, fan tractes amb països tercers deixant entrar carn i altres productes alimentaris que no compleixen ni una quarta part de les normatives sanitàries que complim nosaltres. Volen que perdem la sobirania alimentària del nostre país? Segons ens diuen, no podem menjar un entrecot d’una vedella criada al meu poble, però si un alvocat portat amb vaixell des d’un país a milers de quilòmetres que, per poder cultivar-lo, han cremat hectàrees de selva i hipotecant el futur de les poblacions indígenes. Cinisme i falsedat, nivell màxim.

Durant la pandèmia, que els sectors essencials no vam parar la nostra activitat i les vaques i tots els animals continuaven menjant i tirant-se rots i pets igualment, la contaminació va baixar dràsticament a tot el món. Així com quedem? No podem permetre que la ramaderia es posi al punt de mira per ser el camí més “fàcil” a atacar. Som fàcils d’atacar, però també som fàcils de defensar: criteris científics, la professionalitat i el sentit comú ens avalen.

Tots estem d’acord que si volem un món més sostenible, ens cal replantejar-nos el model i tots hem de fer autocrítica i assumir les nostres responsabilitats, però que es vulgui vendre el consum individual de carn com el responsable de tots els mals per aquí els ramaders no hi passarem. Des del sindicat Unió de Pagesos hem treballat, treballem i seguirem treballant per defensar la pagesia familiar, arrelada al territori i professionalitzada, que vetlla per la salut i l’alimentació de tots nosaltres.

Ens agradaria que el departament de Salut es pronunciés. Els silencis contribueixen a la desinformació i a la complicitat.

El departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural vol treballar amb el departament d’ensenyament per explicar a les escoles conceptes com alimentació, ramaderia, etc. La idea és molt bona, veurem en forma i contingut en què es materialitza.

Ni jo, ni ningú, us podem dir què heu de menjar. Ni de bon tros, què hem de pensar. Només us demanem sentit comú i objectivitat.