Osona i el Ripollès, a banda de la frontera amb França per Puigcerdà i Bourgmadame, tenim un altre pas fronterer a través de Molló i Prats de Molló-La Preste. Escric això perquè tinc la sensació moltes vegades que, històricament, la part política de la nostra comarca l’oblida constantment. Quan a més, la carretera pel pas de Coll d’Ares és una carretera, almenys per a la gent de la Vall de Camprodon  d’una gran bellesa  amb unes vistes, tant d’una banda com de l’altre, on és visible tota la part de Perpinyà i no parlem  de la vista del Canigó que sembla que el tinguis a tocar.

Històricament, la part política de la nostra comarca l’oblida constantment

Els hotelers de la Vall de Camprodon recomanen el trajecte i la immensa  majoria de visitants els ho agraeixen, ja que la visita a Prats de Molló, vila emmurallada, també té els seus atractius així com la resta del Vallespir: Ceret, Coulliure, etc… així com l’accés a l’autopista a pocs quilòmetres. Com intento dir, per què aquest pas fronterer que tenim a la comarca és tan ignorat, almenys per una part important del Ripollès? No m’ho explico.

Sortosament, i gràcies en part a l’exalcalde de Camprodon, Esteve Pujol, i l’encara alcalde de Sant Joan de les Abadesses, Ramon Roqué, juntament amb l’antic alcalde de Prats de Mollo, Bernard   Remedi, i l’actual, Claude Ferrer,  varen aconseguir un conveni  amb el suport de la Unió Europea pel qual els pobles limítrofs tenen  dret a rebre subvencions per a totes les dues bandes i que diferents pobles, tant d’una banda com de l’altra, ja se n’han aprofitat. És un conveni transfronterer  entre Espanya i França de la Unió Europea. Crec que se’n diu País d’Art i d’Història.