60 Anys de tossuda dignitat

A punt d’entrar en el mes d’agost, seria el moment de fer balanç abans d’agafar-nos tots plegats una pausa, si la pandèmia i la repressió ens permetessin una certa tranquil·litat d’esperit. No sembla que hagi de passar, ni una cosa ni l’altra. De la Covid, no cal que en parlem aquí, però de què fan els poders de l’Estat potser sí. Escric aquest article sempre a darrera hora perquè no passa dia que no tinguem novetats, i aquest dimecres estàvem pendents de saber si els perseguits pel Tribunal de Cuentas podrien aconseguir un aval per pagar les sancions que els han imposat. Finalment, sembla que serà possible a través de l’Institut Català de Finances, i això impedirà que s’executin uns embargaments que els haurien deixat, literalment, a la ruïna. Però no es descarten noves interferències des de l’Estat per impedir-ho, i per això des d’Òmnium continuem recomanant fer aportacions (en la mesura que ens sigui possible) a la Caixa de Solidaritat. “El que volen és arruïnar-los la vida, som davant una causa política”, ha dit el president de l’entitat, Jordi Cuixart. Si algú dubta d’aquesta afirmació, només cal veure que els vots del PSOE, PP i Vox han tombat, al Congrés de Diputats, una proposta de diversos partits (no només catalans) per investigar la “neutralitat política” d’aquest òrgan que fins fa poc no sabíem gairebé ni que existís, i que està perseguint amb molta més intensitat l’independentisme del que mai havia fet amb els múltiples casos de corrupció política a Espanya. I per si no n’hi hagués prou, amb el mandat caducat d’alguns dels seus membres.
Però, com també diu Jordi Cuixart, res no impedirà que continuem
Però, com també diu Jordi Cuixart, res no impedirà que continuem. El contrapès de la repressió és la dignitat, com la que es va exhibir en l’acte de retrobament de presos i exiliats que fa pocs dies va tenir lloc a Elna, la població de la Catalunya Nord vinculada a la memòria de l’exili de la Guerra Civil i també al referèndum de l’1-O perquè és on s’hi van guardar les urnes. La imatge d’unitat d’aquell dia és la que molts volem, i podem assegurar que des d’Òmnium es fan tots els esforços possibles perquè es produeixi i es repeteixi. La repressió sempre buscarà dividir-nos, i per això Elna és una victòria de la societat catalana que a molts se’ls entravessa. Davant d’una repressió que s’abat sobre 36 servidors públics des del Tribunal de Cuentas o del centenar de causes judicials que continuen obertes, hem de continuar actuant “amb la mateixa solidaritat i responsabilitat, com hem fet tots aquests darrers anys”, diu el president d’Òmnium. Som una entitat tossuda, amb 60 anys d’història que vam celebrar precisament a Elna, i amb un president que volia sortir de la presó estant al capdavant de l’entitat, i ho ha aconseguit. No ens guanyaran.
Que tingueu salut i bones vacances, tots aquells que en pugueu fer.

