Hi ha una vella frase, possiblement d’origen monàstic, que diu així: «l’home proposa i Déu disposa», i si la trec a col·lació no és per cap altra cosa que per la cinquena onada de la Covid-19 que avui dia ens està tenallant, després de més d’un any i mig de pandèmia, quan precisament el bon ritme de vacunacions i l’arribada del calorós temps estival semblaven indicar que ja teníem el peu al coll al remaleït virus, el SARS-COV-2.

Aquesta cinquena onada ha vingut de la mà de la variant coneguda primer amb el nom d’índia, ara delta, denominació molt més neutra i que segueix l’ordre alfabètic grec per evitar discriminacions o tics xenòfobs; es tracta d’un patogen fruit d’una mutació que resulta ser més agressiu i amb més capacitat de contagi i de propagació que no pas els seus immediats predecessors.

Efectivament, en el moment de redactar aquestes ratlles, la situació als hospitals, tant a les plantes com a les UCIs, està assolint uns màxims històrics al mateix temps que tensa el sistema assistencial sanitari d’allò més; la bona notícia, si se’m permet l’expressió, és que la resta d’indicadors de l’evolució pandèmica, estan en davallada, lenta, per davallada al cap i a la fi.

Ens hi juguem massa per passar-hi de puntetes

No m’estendré pas en els possibles orígens d’aquest flagell, car veus molt més autoritzades que no pas la meva ja ho ha fet, però sí que voldria comentar alguns dels seus trets que el fan «diferent», com ara que les franges que s’estan veient particularment afectades són les més joves, per sota dels 39 anys especialment, o que la mitjana d’edat dels ingressats en planta i UCIs ronda els 50-55 anys. Val a dir que la immensa majoria de casos – segons les autoritats sanitàries depassen el 80% - o bé no estaven vaccinats o bé no tenien la pauta completa.

Per tal de poder reduir les xifres de la pandèmia s’ha decidit vacunar aquestes franges més joves establint, doncs, un nou protocol de vaccinació al mateix temps que s’ha anunciat que a principis de setembre es vacunarà des dels mateixos centres escolars tot l’alumnat de Catalunya comprès entre els 12 i els 15 anys. Sens dubte una bona notícia que aportarà un plus de tranquil·litat a tota la comunitat educativa i a la resta de la societat.

Pregunta inevitable: per què la variant delta causant d’aquesta cinquena onada s’ha rabejat en aquestes franges més joves, deixant de banda la poca incidència vaccinativa que les ha fetes més vulnerables? Des de l’àmbit de la sociologia la resposta ha estat que són precisament les capes poblacionals que més es mouen, que més ganes tenen de festa i, òbviament, que més s’interrelacionen, a part que massa sovint s’obliden de les mesures de seguretat que cal observar i mantenir. Dit en altres paraules, les capes demogràfiques que més necessitat tenen de socialitzar-se i que, per edat, els pertoca.

Les dates de l’aparició de la cinquena onada han coincidit amb dos factors que, a parer meu, es donen a Catalunya amb una intensitat i vehemència sense parió amb la resta del món, i que són la revetlla de Sant Joan (la nit més curta, el dia més llarg) i les altres que la segueixen, com ara la de Sant Jaume; aquí cal afegir-hi els concerts, festivals, etc. Nits de gresca i alegria i, sobretot, de voler passar pàgina, de voler donar per superades d’una vegada per totes les hores de restriccions, de no poder sortir de casa quan i com volíem, de tornar a sentir-nos «lliures» com els dies d’abans de la pandèmia.

És des d’aquesta perspectiva, doncs,  que cal «mirar» i entendre les festes d’estudiants de final de curs, de final de la selectivitat, de les multitudinàries trobades estudiantils de Mallorca o Menorca, les entrompades a les platges o en altres indrets urbans amb les conseqüències que, malauradament, se n’han derivat.

Pecaríem d’il·lusos si neguéssim l’evidència de causa-conseqüència d’aquests esdeveniments lúdic-festius... no és la meva intenció de culpabilitzar ningú ni cap col·lectiu, ans al contrari, però sí que s’imposa que tots plegats hi reflexionem amb cura: ens hi juguem massa per passar-hi de puntetes.