Mitjançant el grup de WhatsApp de Naturalistes del Ripollès m’he assabentat d’un article aparegut al diari anglès The Guardian. El periodista comenta els resultats d’una recerca sobre la reforestació de terrenys un cop s’abandona la seva explotació. M’ha interessat perquè l’abandonament de terrenys desforestats és, avui dia, tremendament habitual a la nostra comarca. Alhora, pels resultats de la recerca. Us ho comento.

Els ramaders que exploten terrenys anteriorment forestals per a aprofitar-ne l’herba o com a pastura coneixen prou bé que han de mantenir una lluita constant per evitar la regeneració natural del bosc. Un cop s’abandonen definitivament els terrenys, la seva regeneració és automàtica. Es porta a terme per dues vies: per llavors que arriben dispersades pel vent (és el cas dels freixes), dispersades per animals (el cas dels roures) o passivament (el cas dels pins).

Un dels principals resultats que assenyalen els investigadors és que gaigs i tords són els veritables responsables de la revegetació passiva del bosc natural anglès

La recerca demostra que a Anglaterra la tasca primordial de la regeneració d’un bosc la porta a terme els gaigs. Durant la tardor, aquests ocells transporten a centenars de metres un gran nombre de glans, glans que enterren amb l’objectiu d’utilitzar-les posteriorment. Sabem que la majoria d’aquestes glans acaben germinant i us puc assegurar que els roures que neixen en el meu jardí tenen aquest origen. Però el valor de la recerca és que quantifica aquesta germinació.

El treball s’ha portat a terme en dues parcel·les abandonades. En una d’elles i després de 6 anys d’abandonament hi han crescut 287 roures per hectàrea. En l’altre, i després de només 2 anys, 147 roures/ha. Els freixes només han tingut cert èxit (6 freixes/ha) en aquells punts on la terra ha estat remoguda o l’herba era baixa.

Paral·lelament, han avaluat la tasca dels tords. Aquests ocells consumeixen, entre d’altres, un gran nombre de móres, aranyons i fruits d’arç blanc. Les llavors d’aquests fruits resisteixen el pas pel tracte digestiu dels tords i germinen allà on aquests ocells defequen. En les parcel·les estudiades, els arços, aranyoners i esbarzers constituïen una vegetació esponerosa que protegia els plançons de roures de la depredació per animals herbívors.

Un dels principals resultats que assenyalen els investigadors és que gaigs i tords són els veritables responsables de la revegetació passiva del bosc natural anglès. Una revegetació gens agressiva, sense inversions, ni maquinària per returar, ni plançons ni tubs plàstics protectors. Una estratègia que es plantegen recomanar, especialment quan el govern anglès ha decidit plantar 30.000 hectàrees de nous boscos abans de finals del 2024. Prefereixen les plantacions dels gaigs i tords, de roures i freixes, a les plantacions de coníferes que consideren que són contraproduents per la fauna silvestre nativa.

Una estratègia que caldria considerar a casa nostra. Així permetríem que gaigs i tords restauressin les extenses rouredes que disposàvem en la nostra comarca i que vàrem arrasar pel carboneig en benefici de les pinedes.